Versión de HTML Básico
Bu tlle tí d e l Cen tre d ' E s tu d i s Martore llen cs
APUNT
S
7 - N OVEMB RE 2 0 1 7
i nfocem. net
El Centre d’Estudis Martorel lencs és una entitat científica i cul tural , sense ànim de lucre,
que té la seva raó de ser en la recerca i la difusió del patrimoni històric i cul tural en un
sentit ampl i , amb la final itat úl tima de contribuir al desenvolupament cul tural . Per fer que
això sigui possible, entenem que el manteniment del sentit crític és no ja un element
necessari , sinó imprescindible.
El progrés de la recerca solament és possible des d’aquest enfocament. Al lò que de forma
aparentment innocent recul len el s contes i que expl iquem a les criatures quan diem "
que
tot això és mentida, es ben veritat
". Aquesta paradoxa, expressada en l lenguatge col ·loquial ,
salvant les distàncies té la seva traducció en l ’àmbit científic en el teorema de Kurt Gödel .
No entrarem ara aquí en el detal l de la seva formulació. El que ens interessa és remarcar
el seu impacte en el progrés científic. Un progrés que solament és possible si es manté
viva la convicció que sempre pot haver-hi una al tra resposta possible. Segurament cap
demostrable com a certa al 1 00%, però potser la més aproximada en cada moment. Fins
que és superada per una al tra de mi l lor que, a la vegada, es pot tornar a veure superada.
Mol ts cops al l larg de la història la Ciència s’ha vist frenada per aquel l s que n’han volgut
fer el seu instrument de poder, aprofitant-lo alhora per
imposar quina ha de ser la
veritat
.
En l ’àmbit de la ciència ens podem remetre al cas de
Gal i leo Gal i lei , sotmès a un judici de la Inquisició el 1 61 6,
que l ’Església no anul ·larà fins el 1 992. Tot plegat per
defensar les idees de Copèrnic, que deixen de consi -
derar la Terra com el centre de l ’Univers.
La transcendència del que avui està succeint a Catalunya
i Espanya, malgrat la nostra final itat centrada en la
recerca, no ens pot deixar indiferents quan ara, en
l ’àmbit de la pol ítica ens trobem davant l ’atzucac
provocat per la negació del debat necessari i impres-
cindible per part de qui considera que és posseïdor
d’una
veritat
absoluta i inqüestionable, que és superior
al debat i al s arguments, quan del que es tracta és de
configurar una mi l lor resposta a les necessitats i expec-
tatives de la societat, tant en el seu conjunt, com de les minories.
No podem admetre que s’uti l itzin les l leis com un marc definit externament a la pròpia
societat, pervertint l ’essència de la democràcia, pretenent imposar l ímits al debat, a la
contraposició d’arguments, en el l loc precisament destinat a això, com és el Parlament. I
encara el menys admissible, com és la persecució judicial i l ’empresonament per defensar
unes idees, que es poden o no compartir, però absolutament legítimes per a ser argu-
mentades i debatudes en un Parlament, evitant així precisament que aquest es vegi
desbordat.
Per això avui aquest editorial s’ i l ·lustra amb el l laç groc que reclama la l l ibertat del s
empresonats, reivindicant alhora el respecte al marc democràtic que té com a final itat,
justament, gestionar les diferències i donar respostes a les expectatives de la societat en
cada moment, des del respecte a la plural itat.
Unes respostes que no es construeixen solament des del respecte a la l lei , sinó per a les
que cal l leial tat cap el s al tres, en un debat on el cinisme no pot ser el protagonista. Per
evitar que aquest s’ imposi ens cal una societat cul ta i crítica, capacitada per a contrastar
arguments i anal itzar actituds.
Des de la recerca, el nostre compromís amb la societat s’orienta en aquest sentit. Per
això avui no podem quedar en si lenci i refugiar-nos darrere d’una activitat científica, com
si pogués ser al iena al s neguits de la societat de la qual formem part.
E d i tori al
1