Versión de HTML Básico
Quan algú entra a la Farmàcia Bujons, el
primer que crida l ’atenció és la col ·lecció
d’una trentena de pots de ceràmica i les de-
senes de pots de vidre que guardaven (i alguns
encara guarden) el s medicaments que es pre-
paraven a la rebotiga de la mateixa farmàcia.
L’ús d’aquests pots de ceràmica apareix a les
antigues farmàcies monacal s i
rural s per
emmagatzemar plantes polvoritzades, arrel s,
l lavors, ungüents o ex-
tractes de plantes, en-
tre d’al tres material s
per elaborar pocions i
medicaments. Aquests
pots són coneguts
amb el
nom d’alba-
rel ·los. I d’aquests artístics envasos medicinal s
parlarem en aquesta secció, tot aprofitant les
imatges i la informació que ens proporcionen
diferents farmacopees de la bibl ioteca farma-
cèutica de la famíl ia Bujons.
L'origen de l 'albarel ·lo és persa, probablement
del segle XI I , i el seu disseny sembla estar
inspirat en la canya de bambú, ja que aquest
material era uti l itzat en la fabricació d'envasos
per a transportar drogues. Arriba al
sud
d'Europa a través de les zones d' influència
musulmana com a objecte de luxe i poc
després comença a fabricar-se en aquestes
zones per a ús intern i d'exportació, conver-
tint-se en les primeres peces de ceràmica d'ús
exclusiu farmacèutic del continent. Les terris-
series més importants, i les primeres a co-
mençar a produir albarel ·los a Europa, estaven
a Espanya (Manises, Paterna, Terol , Talavera de
la Reina, etc) . Es fabricaven de diferents mides,
anomenant el s més petits
pindolers
, ja que es
feien servir per guardar-hi píndoles. També a
I tàl ia hi va haver rel levants terrisseries, com
les de Faenza i Urbino.
La base de la decoració era l 'esmal t. Tècnica
introduïda pel s àrabs. S'uti l itzava estany per
aconseguir un color blanc sobre el qual des-
prés es pintava, normalment amb tons blaus o
verds, però també amb morat, groc, daurat,
etc.
Mol tes decoracions es feien personal itzades,
amb rètol s indicatius del contingut o escuts
heràldics de l 'ordre rel igiosa o la farmàcia on
anava destinada la peça. En al tres ocasions,
sobretot al s segles XVI I I i XIX, el
propi
apotecari senzi l lament
enganxava una etique-
ta de paper amb les
dades que creia opor-
tunes. A partir del
S.XV el s albarel ·los ja
estan àmpl iament di -
fosos per la Península Ibèrica, França i I tàl ia.
Durant aquest segle i el següent es real itzen
les peces més importants i amb les decora-
cions més boniques. Al segle XVI I la qual itat ja
no és la mateixa i es comença a prioritzar el
sentit pràctic, fins arribar al segle XVI I I , quan
l 'ús de l ’ albarel ·lo es general itza a les farmà-
cies, però amb dissenys mol t menys elaborats,
predominant el s senzi l l s de color blau o verd.
El decl ivi del albarel ·lo va tenir l loc al segle
XIX, i al XX ja eren peces de col ·lecció.
A Catalunya la ceràmica d’albarel ·los data de
la primera meitat del
segle XVI I , decorats amb
motius geomètrics en blanc i blau i en l 'esti l
dit de la
figueta
. Típics del
segle XVI I I
són el s
decorats en blanc i blau, de l 'esti l afrancesat
anomenat
fulla de julivert
; i
el s de ceràmica
pol icromada dita de Banyoles i d'Escornalbou.
*
La copa i la serp és el símbol d'Higiea, la deessa
grega de la salut (del nom de la qual deriva higiene) .
Higiea era fi l la del déu de la medicina
Asclepi ,
i ger-
mana de
Panacea, la deesa de la curació. La copa
d'Higía s'ha uti l itzat com a símbol de la farmàcia
professional almenys des de 1 796, quan va ser uti -
l itzat en una medal la encunyada per la Societat Pa-
risenca de Farmàcia
.
2 /
Butlletí del Centre d'Estudi s Martorellencs
La%
copa d'H igi ea*
Edita:
Centre d'Estudis Martorel lencs
Plaça de la Vi la, 41 - baixos
08760 - Martorel l
Tel : 931 020230 - 634537205
intranetcem@gmai l .com
www. infocem.net
Reconeixement - NoComercial -
CompartirI gual (by-nc-sa) : No es permet un
ús comercial de l 'obra original ni de les
possibles obres derivades, la distribució de
les qual s s'ha de fer amb una l l icència igual a
la que regula l 'obra original .
Amb el suport de
Els albarel·los de la
Farmàcia Bujons (1 )
ANDRÉS MARTINEZ RECHE
Alguns del s albarel ·los conservats a la Farmàcia Bujons