Página 3 - CEM - ApuntS_num7

Versión de HTML Básico

3 /
Butlletí del Centre d'Estudi s Martorellencs
Rafael d'Amat i de Cortada
(Barcelona, 1 746
– Barcelona, 1 81 9) , va ser un escriptor català,
popularment conegut com Baró de Maldà. Aquest
era un títol nobi l iari que l i fou concedit per
Carles I I I el 1 766, ja que era hereu per la branca
materna del títol de senyor de la Baronia de
Maldà i Maldanel l . Així doncs, era un membre de
la petita noblesa catalana en una època en la qual
el s títol s eren tan importants per la categoria
social que representaven com per les rendes que
aportaven.
El baró va néixer i va viure tota la vida al carrer
del Pi de Barcelona, a prop de l ’església de Santa
Maria del
Pi , a l ’anomenat Palau Maldà, que
correspon a les actual s Galeries Maldà; també
tenia casa a Esplugues de Llobregat i al seu l loc
patrimonial de Maldà. Mai va participar en pol ítica
ni va destacar en res que no fossin les
soirées
que
organitzaven el s de la seva categoria.
Ha passat a la posteritat per haver escrit un diari
personal en 52 volums, anomenat
Calaix de Sastre
.
El
títol
complet és: “
Calaix de sastre,
en què
s'explicarà tot quant va succeint a Barcelona i veïnat
des de mig any de 1 769, a les que seguiran les dels
altres anys esdevenidors per divertiment de l'autor i
de sos oients , anexes en el dit Calaix de sastre les
més mínimes frioleres
”. Aquest títol fa referència a
la frase popular “calaix d’un sastre”, que era on es
guardaven les coses més diverses.
El va començar quan tenia 23 anys, el 1 769, i el
continuà, dia a dia, fins al 1 81 9, l ’any de la seva
mort. Escrivia tot el que feia al l larg de la jornada,
i també la forma de vida de la seva famíl ia i la del s
al tres nobles que freqüentava, a més d’afegir-hi
notícies i xafarderies de la crònica social de cada
dia. Descrivia amb mol t detal l les diferents festes
i manifestacions cul tural s on anava i es fixava mol t
en l 'aparença física i
el
vestuari
i
també
acostumava a detal lar tots el s plats i l laminadures
del menú, així com la presentació, les estoval les,
el s coberts i tot el que feia referència al
boato
.
El
Calaix de Sastre
es considera un del s textos
més importants de la l iteratura catalana entre
l ’època medieval i la Renaixença, i té com a
principal s valors el costumisme i la crònica local
de la classe nobi l iària. En canvi , és un document
històric de menys importància quan fa referència
al s fets general s, tant pol ítics com mi l itars.
Recordem que el dietari abasta el s moments més
confl ictius de final s del segle XVI I I i inici del segle
XIX, incloent-hi les guerres amb la Revolució
Francesa i la invasió napoleònica. A part de la seva
posició personal antirevolucionària i antifrancesa,
a penes hi ha referències a aquests fets.
El volum d’al lò que hi ha escrit en el dietari és
tant gran (i mol tes vegades repetitiu) que mai ha
estat publ icat sencer, sinó que únicament s’han fet
algunes recopi lacions de fragments, dedicats a
alguns aspectes concrets, com el s seus viatges, la
gastronomia o el s costums rel igiosos de l ’època.
El
Calaix de Sastre
també ha estat important per a
l ’estudi de la l lengua catalana popular anterior a la
Renaixença.
VA PAS S AR P ER AQU Í
1 792. Baró de Maldà.
Viatge a Maldà
.
Publ icacions de l ’Abadia de Montserrat.
Bibl ioteca Serra d’Or. Pàgines 45-48.
A l 'entrar al carrer de Martorel l , quin
sab quants de carros nos isqueren per
elevant, fent-nos aturar per no encal lar-
se las unas rodas ab al tres. Y hem vist a
un del s montserratins que anaba ab lo
porró vuit al capdemunt de un bastó,
com qui du lo fanal de la retreta. Y tants
carros, si l las volants, y gent aturada y
caminant. . . Amigos, era broma! Hem
arribat a un quart de onse a l 'hostal o
fonda del s Tres Reys, una hora después
de dexats lo l loch de Sant Andreu de la
Barca, que al l í nos ha tocat la campaneta
un quart de deu.
Hem pujat a l 'hostal y·ns hem acomo-
dats tots en un aposento, havent-hi
pochs hostas alashoras y mol ta gent
baix a la plasa, de anants y vinents, ab
los de la vi la, havent-hi mercat de plats,
ol las, tapaderas, orinal s, tot terra, y
pedasos de roba, sent dia de mercat en
Martorel l .
Yo pujat dal t, i·l caxó, ab lo tinter de
banya y plomas corrents, he proseguit la
escriptura comensada de aquest viatge.
Poch rato después ha arribat un bene-
ficiat de la parròquia, nomenat Mosèn
Joseph Postius, y hem anat junts per lo
carrer, dret a la iglésia, en la que los
noys de estudi , en un del s al tars, ohían
misa. Hem resat un poch y, entrant-nos
después a la sagristia y vistos sas bel las
calaxeras, y después hem pujats al cama-
rín per rezar y adorar a una piadosa
imatge de un Sant Christo, en son cama-
rín. Y segons tradició se diu que fou fet
per uns peregrins, que serían àngel s, en
casa de un pagès de Martorel l , cerca de
la iglésia.
La capel la és bel la y mol t proporcio-
nada, y lo retaula major és tot de fusta y
escul tura del superior gust. Vista la iglé-
sia y seguits los retaulas, alguns de prou
bona escul tura, y capel las, hem al sats los
ul l s per part de fora al campanar, del
qual hem vist las tres campanas, a saber:
la grosa en lo finestral de frente la plasa,
y la mitjana y una xica en los dos fines-
tral s de costat, a la vanda de mitjorn,
que, havent tot just arribat a l 'hostal , se
tocàban a morts. Y los sonidos parexían
prou encadarnats, per lo que no trèyan
gayre bon sonido.
Arribats des de la I glésia a l 'hostal per
aquel l tan suzio carrer, hem encontrat a
tanta tabola de si I las volants, carros y
animal s y gent, que ya era al lò desori
bul l iciós. Dal t al balcó, no menos: un
senyor canonge de la seu, Don Mariano
Quintana, senyor Joseph Pujol , manresà,
que venían de Montserrat, y al tres
vàrios. Lo senyor Don Carlos Rocabru-
na, buscant per Martorel I ahont entrar
per descansar y dinar,
quia non erat locus
in diversorio
, qual senyor tiraba cap a
l 'Urgel l . Y, buscant, buscant hostal , ne ha
trobat un per al l í cerca, no havent tro-
bat posada en lo del s Tres Reys. Y nosal -
tres, encara bon goig de haver arribat un
poch dejorn, que si no, nos haguera suc-
cehit lo mateix que a l 'amigo Rocabruna.
Lo cel quedaba ya més ocupat de nú-
bul s, tenint-nos algo perplexos si pasa-
rían a trons en la tarde, precisant-nos a
quedar en Martorel l . Los hem dexat
córrer y nos hem posats a dinar a dotse
horas tocadas. Y los Tres Reys nos lo
han donat prou bo y sahonat: la sopa
era acertada, la ol la podia mol t ben
pasar, y la demés vianda, ab las postras
de algun présech. Per assentar-se de al lò
primer, lo de
puribus
, o·l trago de vi .
Después hem cansonejat un poch, agoy-
tant des de el balcó baix a la plasa a tots
aquel l s anants y vinents de un y al tra
sexo, ab los que estàban per al l í aturats.
Los núbul s ya no eran tants, no reze-
lant-nos de tronada, per guañar la sere-
nitat al s núbul s.
A dos horas, mol t cerca de un quart de
3 , nos hem ficats al coche; y lo J aume
Fontanal s sobre de la haca, no volent-lo,
ab tot, comparar a aquel la certa mula
d'en Pau Vagué.
Y així com pasàbam per lo pont de
fusta, cap a la hermita de Nostra Senyo-
ra del Pontarró, hem ohit tochs de las
campanas de la parròquia de Martorel l ,
a morts. Y los sonidos no consonàban
gayre, per lo poch escaldufats o diso-
nants.
Hem proseguit la mitja jornada
fins a la vi la de Piera,
Primera pàgina del
Calaix de sastre
CEM