Fent patrimoni

Ens situem, certament, en un context de subjectivitat que solament podem superar des del consens.

La figura il·lustra de forma esquemàtica aquesta complexitat. No estem davant d’una qüestió que es pugui afrontar d’una manera lineal, sinó que ens cal avaluar-la des de la diversitat de valors que envolten els àmbits d’acció sobre el patrimoni: producció, gestió i socialització.

Dins el conjunt de valors, destaquem el cognitiu o documental en tant que és el punt on es produeix la aprehensió de l’element patrimonial.

La forma com es pot donar aquesta aprehensió, o les causes que la desencadenen, poden ser molt diverses. Des de la vinculació directa de l’element amb l’activitat i trajectòria d’un col·lectiu, al seu significat en un context ideològic, fins a la valoració posterior a una descoberta, resultat d’una acció científica de recerca.

El que portem d’any ha estat de forta activitat pel CEM, però l’arribada de l’estiu ens situa de ple en el període més intens, amb les campanyes d’excavació a Sant Genís de Rocafort i a Santa Margarida. La II campanya en un cas i la XXXVIII en l’altre. Ambdues dins el Projecte de recerca arqueològica integral al Priorat de Rocafort: jaciments de Sant Genís i Santa Margarida (Martorell) 2018 – 2021.

El que el 1972 començava com a recuperació de la masia i església de Santa Margarida, totalment abandonades aleshores, s’ha convertit amb el pas del temps en un espai de referència dins l’estudi i difusió del patrimoni històric de Martorell. Simultàniament, Santa Margarida ha esdevingut una excavació arqueològica també de referència en l’entorn científic pel que fa als resultats aconseguits en la recerca, en el desenvolupament metodològic i en la formació especialitzada.

Alfred Mauri Martí

La recerca arqueològica des del CEM com a referent d' innovació.

Lluny de la imatge habitual que assimila la recerca arqueològica amb l’excavació, el procés d’investigació presenta una diversitat d’operacions que s’inicien abans i tenen continuïtat força després del treball de camp. Lluny de la imatge habitual que assimila la recerca arqueològica amb l’excavació, el procés d’investigació presenta una diversitat d’operacions que s’inicien abans i tenen continuïtat força després del treball de camp.

A l’igual que altres disciplines científiques, l’Arqueologia ha evolucionat i incorporat desenvolupaments metodològics i tecnològics que n’han permès la millora i fan possible des de l’exercici d’una arqueologia preventiva, fins a obtenir informació que fins fa un temps ens costaria haver imaginat.

XXXVIII campanya d'excavació.

La intervenció d’aquest 2019 es desenvolupa entre els dies 8 i 26 de juliol, amb un equip format pels sis integrats de l’equip de recerca del projecte i la col·laboració de 20 estudiants d’Arqueologia, cinc dels quals realitzen les seves pràctiques del Grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona.
L’inici de la campanya ha estat de treball intens en la qual s'han pogut veure, alhora, l'excavació arqueològica manual i mecànica, i  la realit-zació de sondejos geològics. 

Al costat de l'activitat de recerca, no es poden oblidar la divulgació i l'educació en el coneixement i valoració del patrimoni. També el foment de la vocació per a la recerca. Des dels Museus de Martorell s'ha ofert durant aquests dies el taller Fes d'arqueòleg per un dia, en el qual els participants poden conèixer les tècniques arqueològiques en un espai d'excavació simulada i, alhora, veure també com es porta a terme el treball en un entorn real d'excavació. En total hi han participat 6 grups, amb un total de 109 usuaris.

El mes de maig de 2019, coincidint amb les dates prèvies a la celebració de les eleccions locals, vam dedicar el núm. 12 d’aquest butlletí a plantejar un seguit de qüestions a considerar a l’entorn del patrimoni. Un contingut que va servir de punt de partida per a la taula de debat celebrada amb els diferents grups polítics que concorrien a les eleccions i que va tenir lloc a la seu de la nostra entitat el dia 17 de maig.

El resultat del debat va ser encoratjador en tant que tots els grups es van manifestar favorables a considerar el patrimoni històric, cultural i natural com a bens a protegir i que, per tant, han de ser gestionats des de la triple acció de conservació, recerca i divulgació. Accions que per la seva complexitat, quantitat i diversitat, s’han de dur a terme des d’un marc de cooperació entre institucions públiques, societat civil i professionals del sector.

Alfred Mauri Martí

Les polítiques de patrimoni solament poden ser efectives des de la cooperació.

Més enllà del debat sobre què és patrimoni, un aspecte que ja vam tractar en el butlletí núm. 12, hi ha dues consideracions prèvies a l’hora de parlar de la seva gestió. Una primera relativa a la titularitat dels bens patrimonials i, una altra, referida al context dels bens.

Respecte de la primera, cal tenir molt present que no tots els bens considerants patrimoni són de titularitat pública i, a la vegada, no pel fet que un be patrimonial sigui de titularitat privada, necessàriament ha de passar a mans públiques per mantenir aquesta condició.

Joan Carles Alay i Rodríguez

El mes d’abril de 2017 es descobrir una remoció de considerables dimensions a les vessants del turó de Rocafort. Diversos fragments de ceràmica i una pedra de molí desvetllaven l’existència d’un jaciment arqueològic desconegut fins llavors. El moviment de terres havia alterat el lloc, causant uns danys que perjudicaran sensiblement el seu acurat estudi científic, minvant i alterant els coneixements que es puguin obtenir del mateix. Un o més arqueofurtius havien actuat a l’indret.

El progressiu desplaçament de la centralitat de la Vila cap a altres zones urbanes de Martorell no és el resultat d’un únic factor. Entre aquests, sens dubte, juga un paper important la qualitat dels habitatges que, alhora, s’ha vist condicionada per una percepció negativa de la ubicació del nucli urbà per la seva menor insolació i un major índex d’humitat, a més de la inundabilitat d’alguns sectors. Algunes d’aquestes percepcions són més subjectives o, en tot cas, reversibles. Un habitatge a la Vila pot estar tant ben condicionat com un altre situat en qualsevol altre indret urbà de Martorell. Altres són conseqüència d’una planificació i actuació urbanístiques inadequades.