Llegeix el núm. 14 del nostre Butlletí APUNTS

apunts num10b


A CASA NOSTRA: Apunts per a un debat sobre el patrimoni

Posted in ApuntS núm.12

Fent patrimoni

Ens situem, certament, en un context de subjectivitat que solament podem superar des del consens.

La figura il·lustra de forma esquemàtica aquesta complexitat. No estem davant d’una qüestió que es pugui afrontar d’una manera lineal, sinó que ens cal avaluar-la des de la diversitat de valors que envolten els àmbits d’acció sobre el patrimoni: producció, gestió i socialització.

Dins el conjunt de valors, destaquem el cognitiu o documental en tant que és el punt on es produeix la aprehensió de l’element patrimonial.

La forma com es pot donar aquesta aprehensió, o les causes que la desencadenen, poden ser molt diverses. Des de la vinculació directa de l’element amb l’activitat i trajectòria d’un col·lectiu, al seu significat en un context ideològic, fins a la valoració posterior a una descoberta, resultat d’una acció científica de recerca.

 

EDITORIAL

Posted in ApuntS núm.13

El que portem d’any ha estat de forta activitat pel CEM, però l’arribada de l’estiu ens situa de ple en el període més intens, amb les campanyes d’excavació a Sant Genís de Rocafort i a Santa Margarida. La II campanya en un cas i la XXXVIII en l’altre. Ambdues dins el Projecte de recerca arqueològica integral al Priorat de Rocafort: jaciments de Sant Genís i Santa Margarida (Martorell) 2018 – 2021.

El que el 1972 començava com a recuperació de la masia i església de Santa Margarida, totalment abandonades aleshores, s’ha convertit amb el pas del temps en un espai de referència dins l’estudi i difusió del patrimoni històric de Martorell. Simultàniament, Santa Margarida ha esdevingut una excavació arqueològica també de referència en l’entorn científic pel que fa als resultats aconseguits en la recerca, en el desenvolupament metodològic i en la formació especialitzada.

PAS A PAS: El canvi metodològic i tecnològic en arqueologia

Posted in ApuntS núm.13

Alfred Mauri Martí

La recerca arqueològica des del CEM com a referent d' innovació.

Lluny de la imatge habitual que assimila la recerca arqueològica amb l’excavació, el procés d’investigació presenta una diversitat d’operacions que s’inicien abans i tenen continuïtat força després del treball de camp. Lluny de la imatge habitual que assimila la recerca arqueològica amb l’excavació, el procés d’investigació presenta una diversitat d’operacions que s’inicien abans i tenen continuïtat força després del treball de camp.

A l’igual que altres disciplines científiques, l’Arqueologia ha evolucionat i incorporat desenvolupaments metodològics i tecnològics que n’han permès la millora i fan possible des de l’exercici d’una arqueologia preventiva, fins a obtenir informació que fins fa un temps ens costaria haver imaginat.

A CASA NOSTRA: Santa Margarida 2019

Posted in ApuntS núm.13

XXXVIII campanya d'excavació.

La intervenció d’aquest 2019 es desenvolupa entre els dies 8 i 26 de juliol, amb un equip format pels sis integrats de l’equip de recerca del projecte i la col·laboració de 20 estudiants d’Arqueologia, cinc dels quals realitzen les seves pràctiques del Grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona.
L’inici de la campanya ha estat de treball intens en la qual s'han pogut veure, alhora, l'excavació arqueològica manual i mecànica, i  la realit-zació de sondejos geològics. 

Al costat de l'activitat de recerca, no es poden oblidar la divulgació i l'educació en el coneixement i valoració del patrimoni. També el foment de la vocació per a la recerca. Des dels Museus de Martorell s'ha ofert durant aquests dies el taller Fes d'arqueòleg per un dia, en el qual els participants poden conèixer les tècniques arqueològiques en un espai d'excavació simulada i, alhora, veure també com es porta a terme el treball en un entorn real d'excavació. En total hi han participat 6 grups, amb un total de 109 usuaris.

EDITORIAL

Posted in ApuntS núm.14

El mes de maig de 2019, coincidint amb les dates prèvies a la celebració de les eleccions locals, vam dedicar el núm. 12 d’aquest butlletí a plantejar un seguit de qüestions a considerar a l’entorn del patrimoni. Un contingut que va servir de punt de partida per a la taula de debat celebrada amb els diferents grups polítics que concorrien a les eleccions i que va tenir lloc a la seu de la nostra entitat el dia 17 de maig.

El resultat del debat va ser encoratjador en tant que tots els grups es van manifestar favorables a considerar el patrimoni històric, cultural i natural com a bens a protegir i que, per tant, han de ser gestionats des de la triple acció de conservació, recerca i divulgació. Accions que per la seva complexitat, quantitat i diversitat, s’han de dur a terme des d’un marc de cooperació entre institucions públiques, societat civil i professionals del sector.

PAS A PAS: La gestió del patrimoni, una tasca a compartir

Posted in ApuntS núm.14

Alfred Mauri Martí

Les polítiques de patrimoni solament poden ser efectives des de la cooperació.

Més enllà del debat sobre què és patrimoni, un aspecte que ja vam tractar en el butlletí núm. 12, hi ha dues consideracions prèvies a l’hora de parlar de la seva gestió. Una primera relativa a la titularitat dels bens patrimonials i, una altra, referida al context dels bens.

Respecte de la primera, cal tenir molt present que no tots els bens considerants patrimoni són de titularitat pública i, a la vegada, no pel fet que un be patrimonial sigui de titularitat privada, necessàriament ha de passar a mans públiques per mantenir aquesta condició.

Una dinàmica inevitable?

Posted in ApuntS núm.14

Hem seleccionat vuit imatges, exemple cada una d’elles d’elements de patrimoni desapareguts o en perill de desaparició. No són pas tots el que podríem mostrar.

La destrucció d’aquests elements en alguns casos fins i tot ha tingut conseqüències socials amb  fort impacte negatiu. L’enderrocament de cases al carrer de Mur va encetar un procés de degradació dels habitatges del nucli de la Vila, les conseqüències del qual encara no s’han revertit i a les quals s’han sumat els efectes també negatius de polítiques urbanístiques expansives.

Lentament, no solament a Martorell, els nuclis antics pateixen processos de degradació per la desaparició de l’arquitectura que els caracteritza i singularitza, i per la substitució per noves edificacions de disseny estàndard, totalment descontextualitzades.

RAMON ROVIRA I TUBELLA

Posted in ApuntS núm.12

El passat dia 30 d’abril va morir l’historiador i genealogista gelidenc RamonRovira i Tubella.

Nascut a Gelida el 1 946, va estar al capdavant del restaurant El Cigró d’Or, a Gelida mateix, fins el 1 988. Després de deixar aquesta activitat, les seves hores de lleure es van convertir en dedicació a la recerca històrica sobre Gelida, que aviat es va estendre al camp de la genealogia i la història de les masies, esdevenint un expert de referència.

Amb la seva constància i rigor es va guanyar l’amistat i el reconeixement de molts investigadors, als quals sempre va facilitar informació i suport amb gran generositat.

Com a membre de l’Associació d’Amics del Castell de Gelida, va ocupar càrrecs a la junta directiva com a vocal i vicepresident.

 

 

ES POT FER. Sant Genís: un recurs que cal preservar

Posted in ApuntS núm.13

Alfred Mauri Martí

El territori de l’antic priorat de Sant Genís de Rocafort és avui seccionat d’est a oest pel traçat de l’autopista AP-7, amb una important superfície ocupada pels acces-sos i àrees de peatge. Tot i això, aquest territori ha restat majo-ritàriament al marge del creixement urbà de Mar-torell i manté bona part del seu potencial per fer-ne un espai on mantenir el testimoni de l’activitat agrària de Martorell, els valors del bosc a l’àrea de muntanya i de l’entorn fluvial a l’Anoia. Cal sumar-hi la presència de dos monu-ments històrics de gran interès, com el monestir de Sant Genís de Rocafort i el conjunt arqueològic de Santa Margarida.

La recuperació de l’entorn fluvial de l’Anoia hauria de contemplar la integració de l’espai de l’antic priorat que s’estén entre el riu i l’autopista, amb el conjunt arqueològic de Santa Margarida deguda-ment restaurat per fer-lo visitable, tot vinculant-lo, també, a la recuperació del traçat de l’antiga Via Augusta, que permet resseguir el riu.

A CASA NOSTRA: Sant Genís de Rocafort 2019

Posted in ApuntS núm.13

II campanya d'excavacióII campanya d'excavació.

La segona campanya d’excavacions a Sant Genís de Rocafort s’ha desenvolupat entre els dies 25 de juny i 6 de juliol, amb un equip format per tres membres de l’equip del projecte de recerca i la col·laboració de 9 estudiants d’Arqueologia.

S'ha donat continuïtat a l'excavació de la terrassa superior de Rocafort, iniciada l'any passat, ocupada per l'església i les estances i espais immediats a aquesta pel costat de migdia.

El sector era ocupat en la seva meitat est fona-mentalment per les estructures d'un petit claustre que, a la vegada, acollia les tombes dels Castellvell, fundadors del monestir el 1042, precisament amb la intenció que fos el seu panteó familiar.

A MÉS A MÉS

Posted in ApuntS núm.13

Notícies i activitats del CEM

ES POT FER: Avançar en la gestió del patrimoni

Posted in ApuntS núm.14

Alfred Mauri Martí

Com ja hem assenyalat en altres ocasions, les actuacions que fan possible avançar en la gestió del patrimoni, seguint aquest triple vessant de conservació, recerca i difusió, es desenvolupen a un ritme i reclamen uns recursos que superen la temporalitat pròpia dels mandats polítics a les institucions. És per aquest motiu que celebrem el consens entre tots els grups polítics presents a l’ajuntament i que es va fer palès al debat del 17 de maig passat.

Entenem que ara cal fer un pas més enllà i definir de quina manera avancem en la concreció d’aquest consens.

ARQUEOFURTIVISME. L’Espoli dels nostres orígens

Posted in ApuntS núm.14

Joan Carles Alay i Rodríguez

El mes d’abril de 2017 es descobrir una remoció de considerables dimensions a les vessants del turó de Rocafort. Diversos fragments de ceràmica i una pedra de molí desvetllaven l’existència d’un jaciment arqueològic desconegut fins llavors. El moviment de terres havia alterat el lloc, causant uns danys que perjudicaran sensiblement el seu acurat estudi científic, minvant i alterant els coneixements que es puguin obtenir del mateix. Un o més arqueofurtius havien actuat a l’indret.

<<  1 [2