ALFRED MAURI MARTÍ

Un nucli urbà pot ser vist com un jaciment arqueològic viu on hi podem viure

Cada barri de Martorell té la seva història . Uns han estat dissenyats i construïts de manera planificada, mentre que altres acumulen multitud de processos que els han anat modelant al llarg del temps. En casos com la Vila, aquest modelat és el resultat de quasi mil anys. Cada barri el podem veure des de la perspectiva de l’arqueologia en tant que en la seva fesomia, o en el que resta de les anteriors, documentem un procés històric que ens parla de l’urbanisme, però també d’aquells que hi van viure. Per això podem considerar el territori, i en aquest cas els conjunts urbans, com a documents històrics que podem llegir i interpretar.

Fins ara hem parlat d’urbanisme i patrimoni, però l’element fonamental d’un barri, d’un poble, són les persones.

El 2019 la població total de Martorell era de 28.189 habitants. El 2018, any que prendrem com a referència ja que és pel que disposem de dades desagregades per barris i ens permet analitzar de forma separada les que corresponen a la Vila , era de 27.850.

La gràfica ens mostra l’evolució global de la població des de 1900 fins a 2019. S’observen dos moments de creixement concentrat: entre 1960 i 1981, i entre 1991 i 2011. Entremig de les dues, una fase de creixement contingut, entre 1981 i 1991, que retorna a partir de 2011.

Aquest número d’Apunts havia d’estar dedicat a la celebració dels 75 anys de la inauguració del Museu Municipal de Martorell, coincidint amb la celebració de la Nit dels Museus, el cap de setmana del 16 i 17 de maig. Des del CEM hi participàvem col·laborant en una iniciativa impulsada des de Museus de Martorell. L’eclosió de la pandèmia de la Covid-19 ha dut a la suspensió i replantejament del calendari. La mateixa causa ha fet posposar la intervenció arqueològica a Sant Genís de Rocafort, prevista per aquest mes de maig.

Continua llegint 

Centre d'Estudis Martorellencs

Tot i que la data oficial de constitució del Centre d’Estudis Martorellencs és el 4 d’octubre de 1986, l’activitat de l’enti-tat es remunta a uns quants anys abans. Primer com a grup informal, posterior-ment com a grup sota l’empara del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Convencionalment situem la fundació el maig de 1972, quan el nucli de persones que acabaríem participant en la creació formal de l’entitat vam començar a tre-ballar en la neteja i la recuperació de la masia i l’església de Santa Margarida, les quals havien passat a mans municipals el 1967, però que es trobaven en un total estat d’abandonament.

Continua llegint

Montserrat Farreny

D’un dia per l’altre, els Museus tancats. Una exposició que porta quatre dies oberta al públic. Una altra exposició que no s’ha arribat a inaugurar i uns tallers de gravat amb tècnica japonesa que no s’arribaran a fer. Un museu que celebra per la Festa Major el 75 aniversari de la seva inauguració. No es pot comme-morar el Dia Internacional dels Museus 2020, quan toca, només de forma virtual i la Nit dels Museus que teniem prevista no serà el 16 de maig. Serveis Educatius dels Museus de Martorell: una setantena d’activitats anul·lades i uns 1.900 usuaris afectats... més les reserves que no s’han arribat a concertar. Museus sense visitants reals, només visitants virtuals. D’un dia per l’altre, els Museus tancats. Una exposició que porta quatre dies oberta al públic.

Continua llegint

Isidre Ot

Les tecnologies digitals estan cada vega-da més presents en la nostra vida i activitats diàries, tant que fins i tot una de tant quotidiana com la comunicació es fa ja impensable per a molts sense l'ús d'aquestes eines. Més enllà que ens agradi o no, o que la utilitzem més o menys, la veritat és que la tecnologia ha vingut per facilitar-nos la vida.  Això està fora de dubte, encara que de vegades ens pugui tornar bojos. Les tecnologies digitals estan cada vega-da més presents en la nostra vida i activitats diàries, tant que fins i tot una de tant quotidiana com la comunicació es fa ja impensable per a molts sense l'ús d'aquestes eines. Més enllà que ens agradi o no, o que la utilitzem més o menys, la veritat és que la tecnologia ha vingut per facilitar-nos la vida.  Això està fora de dubte, encara que de vegades ens pugui tornar bojos. 

Continua llegint

La irrupció de la pandèmia de la Covid-19 ha trasbalsat l’activitat de la major part dels sectors i les nostres pròpies vides. L’arqueologia no n’ha estat al marge, malgrat que una part de l’activitat es realitzi a l’aire lliure. Tot plegat ens ha obligat a un replantejament del calendari i del format amb què veníem desenvolupant les intervencions anuals a Santa Margarida i Sant Genís de Rocafort. Com hem afrontat la situació? Mirarem d’explicar-vos-ho. Creiem que cal per encoratjar també responsables d’altres projectes a continuar treballant i per si la nostra experiència pot ser d’utilitat.

El treball de camp d’aquesta campanya s’ha desenvolupat entre el 13 i el 31 de juliol de 2020, i s’han concentrat en el sector obert davant la façana principal de l’església romànica de Santa Margarida.

En altres ocasions ja hem fet esment de la complexitat d’aquest jaciment per la llarga cronologia que conté i que es materialitza en una densa estratigrafia que ens transporta des del segle V fins a pràcticament els nostres dies, quan Santa Margarida era una casa de camp al centre d’un seguit de camps plantats de vinya i fruiters.