apunts num10b


PAS A PAS. La Vila: l'espai urbà com a document històric i patrimoni

Posted in ApuntS núm.15

ALFRED MAURI MARTÍ

Un nucli urbà pot ser vist com un jaciment arqueològic viu on hi podem viure

Cada barri de Martorell té la seva història . Uns han estat dissenyats i construïts de manera planificada, mentre que altres acumulen multitud de processos que els han anat modelant al llarg del temps. En casos com la Vila, aquest modelat és el resultat de quasi mil anys. Cada barri el podem veure des de la perspectiva de l’arqueologia en tant que en la seva fesomia, o en el que resta de les anteriors, documentem un procés històric que ens parla de l’urbanisme, però també d’aquells que hi van viure. Per això podem considerar el territori, i en aquest cas els conjunts urbans, com a documents històrics que podem llegir i interpretar.

LA VILA. Present i futur

Posted in ApuntS núm.15

Fins ara hem parlat d’urbanisme i patrimoni, però l’element fonamental d’un barri, d’un poble, són les persones.

El 2019 la població total de Martorell era de 28.189 habitants. El 2018, any que prendrem com a referència ja que és pel que disposem de dades desagregades per barris i ens permet analitzar de forma separada les que corresponen a la Vila , era de 27.850.

La gràfica ens mostra l’evolució global de la població des de 1900 fins a 2019. S’observen dos moments de creixement concentrat: entre 1960 i 1981, i entre 1991 i 2011. Entremig de les dues, una fase de creixement contingut, entre 1981 i 1991, que retorna a partir de 2011.

EDITORIAL

Posted in ApuntS núm.16

CEM2020 05 30 002Aquest número d’Apunts havia d’estar dedicat a la celebració dels 75 anys de la inauguració del Museu Municipal de Martorell, coincidint amb la celebració de la Nit dels Museus, el cap de setmana del 16 i 17 de maig. Des del CEM hi participàvem col·laborant en una iniciativa impulsada des de Museus de Martorell. L’eclosió de la pandèmia de la Covid-19 ha dut a la suspensió i replantejament del calendari. La mateixa causa ha fet posposar la intervenció arqueològica a Sant Genís de Rocafort, prevista per aquest mes de maig.

Continua llegint 

A PORTA TANCADA: EL CEM

Posted in ApuntS núm.16

Centre d'Estudis Martorellencs

Tot i que la data oficial de constitució del Centre d’Estudis Martorellencs és el 4 d’octubre de 1986, l’activitat de l’enti-tat es remunta a uns quants anys abans. Primer com a grup informal, posterior-ment com a grup sota l’empara del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Convencionalment situem la fundació el maig de 1972, quan el nucli de persones que acabaríem participant en la creació formal de l’entitat vam començar a tre-ballar en la neteja i la recuperació de la masia i l’església de Santa Margarida, les quals havien passat a mans municipals el 1967, però que es trobaven en un total estat d’abandonament.

Continua llegint

 

A PORTA TANCADA: ELS MUSEUS

Posted in ApuntS núm.16

Montserrat Farreny

D’un dia per l’altre, els Museus tancats. Una exposició que porta quatre dies oberta al públic. Una altra exposició que no s’ha arribat a inaugurar i uns tallers de gravat amb tècnica japonesa que no s’arribaran a fer. Un museu que celebra per la Festa Major el 75 aniversari de la seva inauguració. No es pot comme-morar el Dia Internacional dels Museus 2020, quan toca, només de forma virtual i la Nit dels Museus que teniem prevista no serà el 16 de maig. Serveis Educatius dels Museus de Martorell: una setantena d’activitats anul·lades i uns 1.900 usuaris afectats... més les reserves que no s’han arribat a concertar. Museus sense visitants reals, només visitants virtuals. D’un dia per l’altre, els Museus tancats. Una exposició que porta quatre dies oberta al públic.

Continua llegint

OBRINT LA PORTA: NOUS FORMATS

Posted in ApuntS núm.16

CEM2020 05 30 015 Isidre Ot

Les tecnologies digitals estan cada vega-da més presents en la nostra vida i activitats diàries, tant que fins i tot una de tant quotidiana com la comunicació es fa ja impensable per a molts sense l'ús d'aquestes eines. Més enllà que ens agradi o no, o que la utilitzem més o menys, la veritat és que la tecnologia ha vingut per facilitar-nos la vida.  Això està fora de dubte, encara que de vegades ens pugui tornar bojos. Les tecnologies digitals estan cada vega-da més presents en la nostra vida i activitats diàries, tant que fins i tot una de tant quotidiana com la comunicació es fa ja impensable per a molts sense l'ús d'aquestes eines. Més enllà que ens agradi o no, o que la utilitzem més o menys, la veritat és que la tecnologia ha vingut per facilitar-nos la vida.  Això està fora de dubte, encara que de vegades ens pugui tornar bojos. 

Continua llegint

 

ES POT FER: EXCAVAR EN TEMPS DE PANDÈMIA

Posted in ApuntS núm. 17

La irrupció de la pandèmia de la Covid-19 ha trasbalsat l’activitat de la major part dels sectors i les nostres pròpies vides. L’arqueologia no n’ha estat al marge, malgrat que una part de l’activitat es realitzi a l’aire lliure. Tot plegat ens ha obligat a un replantejament del calendari i del format amb què veníem desenvolupant les intervencions anuals a Santa Margarida i Sant Genís de Rocafort. Com hem afrontat la situació? Mirarem d’explicar-vos-ho. Creiem que cal per encoratjar també responsables d’altres projectes a continuar treballant i per si la nostra experiència pot ser d’utilitat.

 

A CASA NOSTRA: Santa Margarida 2020. XXXIX campanya d’excavació

Posted in ApuntS núm. 17

El treball de camp d’aquesta campanya s’ha desenvolupat entre el 13 i el 31 de juliol de 2020, i s’han concentrat en el sector obert davant la façana principal de l’església romànica de Santa Margarida.

En altres ocasions ja hem fet esment de la complexitat d’aquest jaciment per la llarga cronologia que conté i que es materialitza en una densa estratigrafia que ens transporta des del segle V fins a pràcticament els nostres dies, quan Santa Margarida era una casa de camp al centre d’un seguit de camps plantats de vinya i fruiters.

La Vila: Origen i evolució

Posted in ApuntS núm.15

ALFRED MAURI MARTÍ

Avui diríem que Martorell es crea com a hub, node importantíssim on conflueixen a l’època medieval, sobre el que havia estat el traçat de la Via Augusta, els camins provinents del Vallès, d’Olesa de Montserrat, de Barcelona i el del marge dret del Llobregat. Per l’altre extrem, el camí cap a Montserrat, el camí ral que porta cap a Piera, Igualada i Lleida, i el camí cap el Penedès.

El camí que va del Pont del Diable al pont de l’Anoia serà l’eix sobre el qual es forma el nucli, esmentat per primer cop l’any 1032, amb un carrer únic i allargassat, amb un eixamplament per acollir el mercat medieval: l’actual plaça de la Vila. Les fortificacions de Rosanes i del Castellvell de Rosanes queden lluny d’aquest node i, per tant, la població es protegeix amb muralles que, a la vegada, fortifiquen el camí per tal de controlar-lo.

A MÉS A MÉS

Posted in ApuntS núm.15

Notícies i activitats del CEM

CULTURA I ECONOMIA

Posted in ApuntS núm.16

CEM2020 05 30 003Alfred Mauri

Es fa estrany que el primer que calgui fer sigui definir què entenem per Cultura i per Economia, quan ambdós conceptes són utilitzats constantment al nostre entorn i per nosaltres mateixos.  Avui els seus significats han esdevingut tant polivalents com imprecisos i, alhora, enco-tillats en la contradicció. Es fa estrany que el primer que calgui fer sigui definir què entenem per Cultura i per Economia, quan ambdós conceptes són utilitzats constantment al nostre entorn i per nosaltres mateixos. 

Continua llegint

A PORTA TANCADA: LA UNIVERSITAT

Posted in ApuntS núm.16

Esther Travé

Al llarg dels anys, el CEM ha establert una relació de col·laboració estable amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Barcelona (UB), a través de la vinculació professional d’alguns dels seus membres amb aques-tes universitats. La relació és d’entesa i de col·laboració, fonamentalment, en els dos escenaris bàsics de la universitat: el de la docència i el de la recerca. Al llarg dels anys, el CEM ha establert una relació de col·laboració estable amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Barcelona (UB), a través de la vinculació professional d’alguns dels seus membres amb aques-tes universitats.

Continua llegint

A PORTA TANCADA: L'EMPRESA CULTURAL

Posted in ApuntS núm.16

Pablo Del Fresno / Josep Socorregut 

Plou sobre mullat, i això per als arque-òlegs és una mala passada. Quan estàs excavant i el jaciment està amb aigua i al damunt torna a ploure, i no poc, sinó una tempesta d'aquestes que enfosqueix la tarda i baixa la temperatura… ja pots donar-te per fotut. Difícilment tornaràs a treballar aquesta campanya en condicions, sobretot si és una excavació programada com les que fem tots els anys a Santa Margarida o Sant Genís de Rocafort. Plou sobre mullat, i això per als arqueòlegs és una mala passada. Quan estàs excavant i el jaciment està amb aigua i al damunt torna a ploure, i no poc, sinó una tempesta d'aquestes que enfosqueix la tarda i baixa la temperatura… ja pots donar-te per fotut.

 Continua llegint

EDITORIAL

Posted in ApuntS núm. 17

CEM2020 10 10 003Aquest número d’Apunts hauria d’haver vist la llum a finals del mes de juliol passat, coincidint amb el final de les excavacions a Sant Genís de Rocafort i a Santa Margarida i la celebració de la Jornada de Portes Obertes. El context sanitari ha capgirat els plans, de manera que les excavacions arqueològiques en ambdós jaciments s’han vist alterades en el seu calendari o en el seu format, i les Jornades presencials no s’han pogut realitzar. Per això hem preferit esperar a culminar les dues intervencions i fer coincidir la publicació amb la celebració de les Jornades Europees de Patrimoni, si bé tampoc ho podem fer de manera presencial.

 

PAS A PAS: La digitalització a Santa Margarida i Sant Genís de Rocafort

Posted in ApuntS núm. 17

Els treballs d’excavació a Santa Margarida i a Sant Genís de Rocafort s’han complementat aquest 2020 amb l’obtenció de models digitals 3D dels edificis i part del seu entorn mitjançant fotogrametria terrestre i, especialment, amb l’ús d’escàner làser terrestre 3D.
La fotogrametria terrestre

La fotogrametria terrestre es basa en l’ús de la fotografia digital, mitjançant una càmera convencional, portant a terme una cobertura d’imatges de tota la zona que es vol documentar i des de tots els angles de visió. Posteriorment les imatges es processen informàticament per tal d’identificar els punts comuns entre els diferents fotogrames i integrar-les en una única que ja ens proporciona un model 3D.

<<  1 2 [34 5  >>  

Altres webs del CEM

banner SM Baner JAmat Baner Farmacia Baner cami Montserrat