Llegeix el núm. 14 del nostre Butlletí APUNTS



PAS A PAS: Del Mapa de patrimoni cultural a la Gestió del patrimoni cultural

Posted in ApuntS núm.12

Tres ingredients clau: informació de qualitat,Tres ingredients clau: informació de qualitat,gestió eficient i polítiques

ALFRED MAURI MARTÍ

Els diferents recursos dels que disposem ara per ara que documenten el patrimoni històric, cultural i natural de Martorellens ofereixen nivells d’informació i classificació diversos, alhora que també xifres no coincidents. En el cas del Mapa de patrimoni culturalde la Diputació de Barcelona, es documenten un total de 292 elements. Per àmbits, trobem 160 elements de patrimoni immoble, 67 de patrimoni moble,17 en el de patrimoni documental, 17 de patrimoni immaterial i 17 de patrimoni natural.

A la Viquipèdia, que pren de referènciales dades de l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic Català, es documenten 73 elements, davant dels 160 de patrimoni immoble contemplats en el Mapa de patrimoni cultural. Aquesta disparitat,que esmentem a tall d’exemple, palesa la relativa utilitat dels instruments d’informació disponibles. Si analitzem les figures de protecció, Martorell compta amb un total de 7 elements amb la qualificació de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i 47elements declarats Bé d’Interès Cultural Local (BCIL).

La forma com s’ha dut a terme l’aplicació d’aquestes figures de protecció al llarg de la història debilita el rigor de les qualificacions.Trobem la torre del rellotge, a la plaça de les Hores, declarada com a BCIN, mentre que un jaciment de la importància del de Santa Margarida, és qualificat com a BCIL, a l’espera d’incoar un expedient per poder-lo arribara declarar BCIN. L’Arxiu Parroquial de Santa Maria de Martorell no apareix dins la relació de patrimoni documental al Mapa de patrimoni cultura, si bé sí que consta a la memòria tècnica.

No creiem que calguin més exemples per a fer palesa la necessitat de reordenar tota la informació i procedir a una valoració tècnica detinguda i documentada per a disposar, com a primer pas,d’una informació fiable i el més completa possible, que permeti posteriorment un segon pas orientat a aplicar amb coherència les figures de protecció.

Però la feina a fer no pot culminar amb la mera construcció de la “llista” de patrimoni i l’aplicació de les figures deprotecció, segons es determini en cada cas. Cal una acció de gestió, indispensable per a fer efectives les polítiques de patrimoni i el compliment del mandat que deriva de la legislació. Alhora, cal també una acció que impulsi el benefici que pot generar aquest patrimoni per a la comunitat. Un benefici, caldir-ho, que no solament s’ha d’avaluar amb paràmetres econòmics, tot i que una adequada gestió del patrimoni també té un impacte econòmic gens menyspreable. En cap cas no es pot considerar que la despesa en patrimoni és sumptuària, sinó que s’ha de considerari gestionar com a inversió. Essent el mapa un instrument indispensable,no és suficient per si sol com a eina de gestió. Tampoc no cal oblidar que aquesta ha de respondre a unes polítiques que no podem confondre amb el simple compliment de la legislació sobre patrimoni. Són les polítiques les que han de definir objectius i estratègies per assolir-los. La legislació solament estableix les regles d’actuació.I tot plegat no es pot fer sense la complicitat de la col·lectivitat, que cal també cultivar.