Llegeix el núm. 13 del nostre Butlletí APUNTS



A CASA NOSTRA: Santa Margarida 2019

Posted in ApuntS núm.13

XXXVIII campanya d'excavació.

La intervenció d’aquest 2019 es desenvolupa entre els dies 8 i 26 de juliol, amb un equip format pels sis integrats de l’equip de recerca del projecte i la col·laboració de 20 estudiants d’Arqueologia, cinc dels quals realitzen les seves pràctiques del Grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona.
L’inici de la campanya ha estat de treball intens en la qual s'han pogut veure, alhora, l'excavació arqueològica manual i mecànica, i  la realit-zació de sondejos geològics. 

Al costat de l'activitat de recerca, no es poden oblidar la divulgació i l'educació en el coneixement i valoració del patrimoni. També el foment de la vocació per a la recerca. Des dels Museus de Martorell s'ha ofert durant aquests dies el taller Fes d'arqueòleg per un dia, en el qual els participants poden conèixer les tècniques arqueològiques en un espai d'excavació simulada i, alhora, veure també com es porta a terme el treball en un entorn real d'excavació. En total hi han participat 6 grups, amb un total de 109 usuaris.

És al sector oest del jaciment on es concentra el gruix de l'excavació d'enguany per tal de prosseguir en l'estudi de les necròpolis medieval i tardoantiga, de l'espai de la sagrera, amb restes d'edificacions i nombroses sitges, i la definició d'estructures que podem posar en relació amb l'església paleocristiana, antecessora de l'actual romànica.

Al sector est s'ha completat l'excavació mecànica de l'àrea en la qual els estudis mitjançant georadar posen de relleu la presència de nombroses tombes i estructures. L'estudi mitjançant georadar i els sondejos mecànics previs han permès identificar la potència de les terres que en el seu moment van ser aportades per cobrir les restes arqueològiques i permetre el cultiu de la vinya en aquest sector. Aquest gruix de terres és el que ha estat retirat mecànicament, sota seguiment arqueològic.

Els sondejos mecànics, amb extracció de testimonis que posterior-ment seran analitzats al laboratori, ens permeten conèixer l'estruc-tura original del relleu sobre el qual s'ha format el jaciment arqueo-lògic i les transformacions provocades per l'acció humana. En total s'han fet 29 perforacions a l'extrem est del jaciment, en l'àrea ocupada actualment per una zona arbrada. 

Aquests treballs es porten a terme amb el suport tècnic de l'empresa martorellenca TERRES. Laboratori de Ciències de la Terra.

La progressió dels treballs d’excavació al sector oest del jaciment durant la segona setmana ha confirmat l’existència d’una fase de necròpolis que cronològicament cal relacionar amb els períodes paleocristià i immediatament posterior. 

Les tombes de cronologia més avançada se situen en el que sembla el rebliment que cobreix les restes d'estructures paleocristianes, força arrasades, que són objecte d'estudi durant la tercera setmana d'aquesta campanya.

El procés d'excavació es fa notablement lent per la complexitat estratigràfica. Un fet que no és negatiu ja que comporta una major riquesa informativa en relació a l'evolució històrica del lloc.

La presència de sitges ha seguit com a constant en tot el sector. En alguns casos podem veure com conserven la tapa de pedra abocada al seu interior. 

L'excavació ha proporcionant noves evidències d'activitat artesanal, relacionada amb la metal·lúrgia. N'és testimoni ara el forn localitzat a l’extrem sud-oest i del qual s'han recollit les cendres i carbons que el reomplien per al seu estudi posterior al laboratori.

     

Excavació arqueològica iExcavació arqueològica irecursos digitals.

El treball de camp es beneficia també de les tecnologies digitals mitjançant múltiples recursos. Destaquem aquí l’aportació de l’ús de la imatge digital obtinguda mitjançant una càmera fotogràfica convencional, ja sigui des de terra o amb l’ús de dron.

La combinació de la fotografia amb la georeferenciació de la imatge permet anar més enllà de la generació d’imatges 3D de l’element que es vol documentar, fins a obtenir una imatge sobre la qual es poden fer mesuraments precisos com si es tractés de l’element real.

Per aconseguir aquest resultat, les imatges fotogràfiques incorporen diverses dianes (punts de referència) que es georeferencien al camp amb coordenades que, posteriorment, s’incorporen a la imatge digital per al seu tractament informàtic.

Per tal d’aconseguir una imatge completa de l’element a documentar, cal realitzar una cobertura fotogràfica exhaustiva, des de tots els angles necessaris per no deixar cap punt sense cobrir. Per a la documentació de la fossa de tomba que posem d’exemple s’han utilitzat un total de 47 imatges.

Aquesta tecnologia pot ser utilitzada a qualsevol escala, de manera que podem obtenir imatges 3D d’objectes arqueològics, com per exemple estris ceràmics, tant per a documentar-los com per a fer-ne la recons-trucció virtual.

D’aquesta forma, l’arqueòleg i els experts d’altres disciplines que estudien i analitzen materials arqueològics, disposen d’una informació qualitati-vament molt superior a la que proporcionen un plànol o una fotografia convencional.

A banda de les aplicacions que hem comentat, la imatge digital permet també processos de filtratge que faciliten la identificació de diferencies en la composició de la terra, per exemple, i milloren la identificació de les diferencies estratigràfiques, fonamentals durant el procés d’excavació.

La utilització de drons, que permeten obtenir imatges aèries de forma immediata i a baix cost, s’ha convertit en un instrument ja pràcticament imprescindible durant el treball de camp.

Com ja hem comentat abans, les excavacions realitzades pel CEM, i en especial la que duem a terme a Santa Margarida,  han estat pioneres en la incorporació d’aquests mitjans.