ES POT FER. Sant Genís: un recurs que cal preservar

Alfred Mauri Martí

El territori de l’antic priorat de Sant Genís de Rocafort és avui seccionat d’est a oest pel traçat de l’autopista AP-7, amb una important superfície ocupada pels acces-sos i àrees de peatge. Tot i això, aquest territori ha restat majo-ritàriament al marge del creixement urbà de Mar-torell i manté bona part del seu potencial per fer-ne un espai on mantenir el testimoni de l’activitat agrària de Martorell, els valors del bosc a l’àrea de muntanya i de l’entorn fluvial a l’Anoia. Cal sumar-hi la presència de dos monu-ments històrics de gran interès, com el monestir de Sant Genís de Rocafort i el conjunt arqueològic de Santa Margarida.

La recuperació de l’entorn fluvial de l’Anoia hauria de contemplar la integració de l’espai de l’antic priorat que s’estén entre el riu i l’autopista, amb el conjunt arqueològic de Santa Margarida deguda-ment restaurat per fer-lo visitable, tot vinculant-lo, també, a la recuperació del traçat de l’antiga Via Augusta, que permet resseguir el riu.

En paral·lel, la part de l’antic priorat que correspon a Rocafort, la serra de l’Ataix i el Montgoi, ofereix un potencial com a parc forestal, que enllaça amb la capçalera del torrent de Rosanes, amb el castell que li dona nom, la serra de les Torretes i les restes de les antigues mines de plom i els boscos ja del terme de Castellví de Rosanes, per arribar fins al Castellvell de Rosanes, o de Sant Jaume, i la capella romànica sota aquesta advocació.

La recuperació i posta en valor de tot aquest conjunt requereix d’una inversió que, de ben segur, fa necessari plantejar-la a mig i llarg termini, però és impres-cindible traçar les línies mestres d’actua-ció que permetin que els recursos s’inverteixin de for-ma coherent i con-tinuada, per tal d’assolir amb eficiència uns objectius clarament definits.

També cal posar damunt la taula com recuperar la superfície ocupada actual-ment pel peatge de l’autopista, si aquest finalment desapareix en els propers anys, com és de desitjar. No és pas secundari remarcar que l’àrea ocupada té una su-perfície dins la qual hi cabria bona part del nucli antic de Martorell.

Martorell té en el territori del priorat de Sant Genís un recurs, com més va més necessari, per donar resposta a una demanda creixent d’espais naturals, enca-ra que humanitzats, alhora que els dos monuments que inclou són referents clau en la història de Martorell i, en el cas de Santa Margarida, amb un interès que permet una projecció més enllà de l’àmbit local.

Des del CEM creiem que cal assumir aquest repte per millorar la qualitat de vida a Martorell, que durant massa temps ha viscut fent del riu i la muntanya espais marginals.