Llegeix el núm. 13 del nostre Butlletí APUNTS



PAS A PAS: El canvi metodològic i tecnològic en arqueologia

Posted in ApuntS núm.13

Alfred Mauri Martí

La recerca arqueològica des del CEM com a referent d' innovació.

Lluny de la imatge habitual que assimila la recerca arqueològica amb l’excavació, el procés d’investigació presenta una diversitat d’operacions que s’inicien abans i tenen continuïtat força després del treball de camp.Lluny de la imatge habitual que assimila la recerca arqueològica amb l’excavació, el procés d’investigació presenta una diversitat d’operacions que s’inicien abans i tenen continuïtat força després del treball de camp.

A l’igual que altres disciplines científiques, l’Arqueologia ha evolucionat i incorporat desenvolupaments metodològics i tecnològics que n’han permès la millora i fan possible des de l’exercici d’una arqueologia preventiva, fins a obtenir informació que fins fa un temps ens costaria haver imaginat.

El Centre d’Estudis Martorellencs ha es-tat un agent molt actiu en aquest procés i, amb això, ha contribuït alhora a fer de Santa Margarida un jaciment de referència metodològica, i a la formació de diverses generacions d’arqueòlegs.El jaciment de Santa Margarida va ser un dels primers a l'Estat espanyol on es va incorporar, el 1981, la metodologia d’excavació que es coneix com a mètode Harris, que implicava un replantejament en la forma com es porta a terme el treball de camp i el procediment de registre.

A l’excavació arqueològica a la plaça de l’Església de Martorell, el 1987, vam ser pioners aplicant tècniques de prospecció geofísica (geoelèctrica) per a la detecció de restes arqueològiques. Posteriorment es va prospectar part del jaciment de Santa Margarida. Més endavant aquesta tècnica de prospecció ha estat succeïda per l’ús del georadar, complementada amb la realització d’estudis geològics mitjançant sondejos me-cànics.

El mateix 1987 es va començar a uti-litzar el suport de la informàtica per a la gestió de la informació generada en el procés de recerca, amb la creació de les primeres bases de dades, i la posterior incorporació, el 1993, de l’ús capdavanter de programes de sistemes d’informació geogràfica (SIG) aplicats a l’ar-queologia.

També, en el camp de la divulgació, podem esmentar la incorporació de la visita autoguiada a Santa Margarida mitjançant codis QR el 2009. Aquest vessant ha estat motiu d’atenció preferent des del CEM, sistematitzant els instruments de registre i descriptius dels elements identificats a l’excavació, dels materials arqueològics i de la informació cartogràfica i gràfica, i la definició de criteris de classificació de la informació que genera la recerca durant el treball de camp i de laboratori. 

Tot aquest esforç s’ha traduït en l’impuls i la participació compartida avui amb altres equips de recerca per a l’aplicació i perfeccionament de la metodologia i els instruments tecnològics, que s’articula a l’entorn dels projectes SigArq i SidArq, en els quals participen, a més del CEM, les empreses SGP i Qark, el Laboratori d’Informació Geogràfica i Teledetecció (LIGIT) de la UAB i el Grup de Recerca en Arqueologia Medieval i Postmedieval de la Universitat de Barcelona (GRAMP-UB). També es fa present en les tesis doctorals d’alguns dels membres de l’equip de recerca del CEM1.

El desenvolupament de les tecnologies digitals ha estat un dels avenços recents amb més repercussió tant en els processos de registre arqueològic, com en els d’estudi i divulgació. A les pàgines següents us presentem els resultats de les intervencions arqueològiques d’enguany a Sant Genís de Rocafort i Santa Margarida, acompanyats en ambdós casos d’exemples d'aplicacions a partir de la imatge digital.

 

1 MAURI, A (2006): La configuració del paisatge me-dieval: el comtat de Barcelona fins el segle XI. Universitat de Barcelona.

TRAVÉ, E (2009): Producció i distribució d'una terrisseria medieval: Cabrera d'Anoia. Universitat de Barcelona.

DEL FRESNO, P /2015): Sistema de Información Arqueológica: propuesta de normalización, desarrollo conceptual e informático. Universidad del País Vasco.