Llegeix el núm. 16 (maig 2020) del nostre Butlletí APUNTS



EDITORIAL

Posted in ApuntS núm.15

Ocasionalment la història ens ofereix exemples que ens permeten fixar amb precisió la data de fundació d’un poble o una ciutat. No és el cas de Martorell. Malgrat això, les fonts documentals i arqueològiques ens permeten establir que es tracta d’un nucli urbà que es desenvolupa des de començaments del segle XI, en un indret que avui ens pot semblar poc favorable, però que en època medieval era estratègic.

Martorell, des del seu origen, està lligat íntimament a la xarxa viària i a la funció que aquesta compleix com a canal de circulació i intercanvi. És així com el primer document en el qual s’esmenta Martorell, l’any 1032, ja apareix associat a la presència del mercat. Un dels més antics que documentem a la Catalunya medieval.

Des del segle XI fins a la meitat del XX, Martorell serà, fonamentalment, el que avui identifiquem com La Vila. L’arribada del ferrocarril donarà lloc al desenvolupament del nucli de Can Carreres, on ja existien algunes cases i per on passava, primer, el camí de Montserrat, posteriorment convertit en carretera cap a Madrid, un cop obert el pas del coll de Bruc, al segle XIX.

L’estructura urbana de La Vila ha experimentat un seguit de transformacions que són reflex fidel dels canvis de la societat al llarg del temps. El traçat dels carrers, la tipologia dels edificis, l’emplaçament dels espais comercials, administratius, de representació, etc., responen i dibuixen els orígens, però en un entorn dinàmic que destrueix i construeix, configurant la fesomia que el poble presenta en cada moment.

Avui aquest paper central del nucli històric s’ha esvaït, no de manera sobtada, sinó a través d’un llarg procés. No estem davant d’un fenomen singular, sinó que es repeteix arreu. Els nuclis històrics potser no es moren, però emmalalteixen. I com en les nostres malalties, si no es disposa d’un bon diagnòstic, és difícil prescriure un bon tractament. Alhora, si no hi ha tractament, fins i tot una malaltia lleu pot dur a la mort. Alhora d’actuar ens trobem amb una complicació: si be és fàcil que definim què és el que ens permet reconèixer el nostre estat personal com a saludable, en el cas dels nuclis urbans es fa més difícil. Hi ha una multiplicitat d’actors que, alhora, actuen d’acord amb interessos, o simplement a partir de criteris, que poden ser molt o poc coincidents. Per tant, cal un diagnòstic, però també un projecte que assenyali l’objectiu, l’estat que considerem saludable. Després caldrà el tractament, la teràpia per arribar a l’objectiu. Caldran, doncs, intel•ligència, coneixement, participació, diàleg i debat per arribar al consens.

El Centre d’Estudis Martorellencs ens considerem un veí més de La Vila. La nostra seu és a la Plaça. El col•lectiu Revivim la Vila ens va venir a trobar per plantejar-nos si podíem aportar alguna cosa a aquest procés de reflexió i debat que cal dur a terme ineludiblement. A la que entenem que pot ser la nostra aportació dediquem aquest nou butlletí del CEM. Amb la voluntat que l’anàlisi històrica ens aporti coneixement i elements per a la reflexió. En definitiva: aprenentatge.

Altres webs del CEM

banner SM Baner JAmat Baner Farmacia Baner cami Montserrat