ES POT FER: Reviure la Vila

El progressiu desplaçament de la centralitat de la Vila cap a altres zones urbanes de Martorell no és el resultat d’un únic factor. Entre aquests, sens dubte, juga un paper important la qualitat dels habitatges que, alhora, s’ha vist condicionada per una percepció negativa de la ubicació del nucli urbà per la seva menor insolació i un major índex d’humitat, a més de la inundabilitat d’alguns sectors. Algunes d’aquestes percepcions són més subjectives o, en tot cas, reversibles. Un habitatge a la Vila pot estar tant ben condicionat com un altre situat en qualsevol altre indret urbà de Martorell. Altres són conseqüència d’una planificació i actuació urbanístiques inadequades.

El pas de la carretera N-II per dins el nucli ha tingut un impacte negatiu, per la contaminació i per la destrossa que va representar la seva ampliació entre els anys 50 i 60 del segle passat, escapçant tots els habitatges del costat nord del carrer del Mur, fent-los en molts casos inhabitables. La construcció de l’autopista AP-7, va reblar el clau de la degradació a finals dels anys 60. El desenvolupament industrial i el creixement demogràfic d’aquells anys, acompanyat d’una oferta de sòl urbà i d’habitatge a la zona del Pla (que ara dividim en diversos barris), va fer la resta. Les condicions per al buidatge demogràfic estaven servides.

Amb aquest panorama, amb una estructura parcel·laria urbana complexa per les dimensions de moltes finques, sense polítiques de foment i un planejament que no entén aquesta complexitat i diversitat, alhora que no identifica els valors positius d’aquesta àrea urbana, la renovació del parc d’habitatges es fa inexistent i, quan finalment es produeix parcialment, no fa més en general que aprofundir la banalització de l’espai urbà.

La transformació paral·lela en el camp del comerç ha completat el procés, fins abocar a la situació actual.

És possible reviure La Vila? Ho ha de ser. Avui per avui pensem que ni nosaltres ni ningú no té la resposta. Sí que veiem, en canvi, com hauria de ser el procés que ha de dur a la definició de la proposta i de les estratègies per assolir l’objectiu.

Aquí hem exposat amb traç gruixut algunes de les causes de la degradació, però ens cal abans un diagnòstic complet i rigorós que no tenim per identificar fortaleses i debilitats, amenaces i oportunitats. Ens cal, també, el debat amb la participació dels diversos actors implicats per dibuixar com volem que sigui la Vila. Després caldrà traçar el camí per arribar on s’hagi decidit.

No podem fer-ho amb pressa (és mala companya per afrontar la complexitat) però la resposta no vindrà de la inacció.