Llegeix el núm. 16 (maig 2020) del nostre Butlletí APUNTS



LA VILA. Present i futur

Posted in ApuntS núm.15

Fins ara hem parlat d’urbanisme i patrimoni, però l’element fonamental d’un barri, d’un poble, són les persones.

El 2019 la població total de Martorell era de 28.189 habitants. El 2018, any que prendrem com a referència ja que és pel que disposem de dades desagregades per barris i ens permet analitzar de forma separada les que corresponen a la Vila , era de 27.850.

La gràfica ens mostra l’evolució global de la població des de 1900 fins a 2019. S’observen dos moments de creixement concentrat: entre 1960 i 1981, i entre 1991 i 2011. Entremig de les dues, una fase de creixement contingut, entre 1981 i 1991, que retorna a partir de 2011.

El 2018 la població resident a la Vila era de 4.467 habitants, equivalents al 16% del total de la població de Martorell. Tot i la manca de dades precises, aquest nombre no supera encara els que tenia la Vila la dècada de 1960 a 1970, quan es consolida el procés de despoblament.

Sí és cert que la població actual s’ha incrementat en relació a la que ocupava la Vila la dècada de 1980, però significativament, això no ha anat acompanyat de la recuperació del parc d’habitatges existent, sinó que, en paral·lel, ha continuat el procés de degradació. L’explicació es troba en el fet que l’increment poblacional s’ha concentrat en habitatges de nova promoció que, majoritàriament, s’han edificat expandint l’àrea urbana, no pas a través de polítiques i actuacions de rehabilitació i reocupació.

No disposem de dades sobre el nombre d’habitatges buits, ni de valoració del cost dels nous i els preus dels lloguers. Dades que caldrà analitzar en el debat que cal plantejar.

Tot i no disposar d’aquesta informació, és important analitzar en quina mesura els perfils demogràfics de la Vila es corresponen o presenten variacions sobre els globals de Martorell.

La piràmide d’edat del la figura ens mostra la superposició de la que correspon específicament a la Vila a la global de Martorell. Destaca de primer una qüestió que afecta les dues: el nombre major d’homes respecte de dones, especialment en les franges entre els 35 i els 55 anys. En el conjunt de Martorell el nombre d’homes és superior al de dones en 508, però d’aquests en trobem 251 a la Vila, en les mateixes franges d’edat. De forma habitual, aquest predomini masculí va lligat a l’emigració.

Analitzant aquest fet amb més precisió, observem que mentre el percentatge d’habitants de procedència estrangera (aquí englobem totes les nacionalitats no espanyoles) pel conjunt de Martorell  és del 20%, a la Vila s’eleva fins a poc més del 30%. Si ens detenim en aquest percentatges per sexes, el global seria del 21,8% pels homes i el 18% per a les dones. En el cas de la Vila, les xifres equivalents són del 33% i del 27%. En ambdós casos calculats sobre els totals d’homes i dones respectivament.

Si observem, l’aportació de la població nouvinguda veiem que, en el cas que no s’hagués produït, faria que hores d’ara la Vila probablement just arribaria als 3.000 habitants. Un valor que es registrava aproximadament la dècada de 1980.

Un altre factor clau a considerar és l’envelliment de la població. En total Martorell hi ha censades 4591 persones majors de 65 anys, un 16,4%. Dins aquest segment ala Vila hi ha 643 persones, un 14,4%. Un cop més és la població emigrada, més jove, la que corregeix la tendència a l’envelliment de la població que en el cas de la Vila seria notablement alt. Tot i així, si observem la piràmide d’edat veurem que hi ha poc gruix de població per sota de la franja de 25 a 29 anys. Deixem de banda ara aquí les projeccions a anys vista, però es ben cert que caldrà prendre-les en consideració, tant a nivell de barri com globalment per al conjunt del municipi.

Algunes reflexions per al debat

Les actuacions urbanístiques de millora de l’espai urbà han ajudat a incrementar la qualitat dels espais públics, però no han tingut un retorn significatiu en quan a la dinamització de la recuperació del parc d’habitatges.

La població nouvinguda ha estat clau per frenar la caiguda demogràfica i l’envelliment a la Vila, però no ha estat suficient per afavorir el manteniment, almenys, de la dinàmica comercial.

La creació de nous habitatges en nou sòl urbà a la Vila ha contribuït a la recàrrega demogràfica, però no ha frenat la degradació dels habitatges preexistents i ha anat en detriment d’afavorir la reutilització del sòl.

En paral·lel, sovint la construcció de nous habitatges no ha tingut en compte l’especificitat de l’entorn i els valors intrínsec de la Vila, incrementant la banalització de l’entorn urbà i degradant, o fins i tot destruint, elements de patrimoni.

Les dades demogràfiques ens mostren la necessitat de treballar per fer de la Vila un barri socialment integrador.

Altres webs del CEM

banner SM Baner JAmat Baner Farmacia Baner cami Montserrat