PAS A PAS. La Vila: l'espai urbà com a document històric i patrimoni

ALFRED MAURI MARTÍ

Un nucli urbà pot ser vist com un jaciment arqueològic viu on hi podem viure

Cada barri de Martorell té la seva història ¹ . Uns han estat dissenyats i construïts de manera planificada, mentre que altres acumulen multitud de processos que els han anat modelant al llarg del temps². En casos com la Vila, aquest modelat és el resultat de quasi mil anys. Cada barri el podem veure des de la perspectiva de l’arqueologia en tant que en la seva fesomia, o en el que resta de les anteriors, documentem un procés històric que ens parla de l’urbanisme, però també d’aquells que hi van viure. Per això podem considerar el territori, i en aquest cas els conjunts urbans, com a documents històrics que podem llegir i interpretar.

Dins d’aquest entramat identifiquem també el que anomenem patrimoni. Aquí la qüestió es fa més complexa ja que allò que en cada moment una societat considera patrimoni és variable en el temps . Sense aprofundir en la qüestió el que sí podem afirmar és que cada conjunt urbà conté uns elements que el singularitzen d’altres en major o menor mesura. Habitualment, contra més història acumula un nucli urbà, més singularitat i més diversitat presenta. Sense entrar tampoc en més detall, sí que podem afirmar també que per a molts de nosaltres aquesta singularitat exerceix una capacitat emotiva, més o menys forta. Què ens porta, per exemple a cercar espais singulars en pobles de muntanya o en àmbits rurals? O arquitectura singular dins la gran ciutat?

Mil anys d’història de la Vila donen per a bastant. I alhora han condicionat aspectes com la trama de carrers, les dimensions i orientació de les parcel•les, les tipologies dels edificis, etc. Ho comentem més endavant en aquest mateix butlletí. Un jaciment arqueològic l’acostumem a veure com un vestigi del passat, de forma estàtica. Però un nucli urbà habitat és igualment un jaciment arqueològic on cada dia s’esdevenen canvis i transformacions que conviuen amb els vestigis de moments anteriors. Això precisament és el que diferencia un conjunt urbà d’un altre. El que el singularitza.

No sempre és possible mantenir la totalitat d’aquesta singularització ja que implicaria aturar el temps i, possiblement, el nucli esdevindria inhabitable. Cal triar. I ho fem a partir de determinar què considerarem patrimoni i què no. O per ser més precisos, quins graus de preservació determinem: què és intocable; què acceptem transformar, fins a quin grau i de quina manera; què documentem i després destruïm...

Mostrem a les il•lustracions diferents exemples on podem veure fesomies urbanes i elements que en el seu moment van desaparèixer. En uns casos fruit del que es va considerar modernització, en altres per considerar-ho irrellevant, altres de documentats i estudiats científicament... Unes qüestions que també caldrà posar sobre la taula de debat.

¹ Veieu per a més detall la publicació Martorell, segle XXI.

² Una reflexió detallada sobre la qüestió es pot seguir als números 12 i 14 d’Apunts.