A PORTA TANCADA: EL CEM

Centre d'Estudis Martorellencs

Tot i que la data oficial de constitució del Centre d’Estudis Martorellencs és el 4 d’octubre de 1986, l’activitat de l’enti-tat es remunta a uns quants anys abans. Primer com a grup informal, posterior-ment com a grup sota l’empara del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

Convencionalment situem la fundació el maig de 1972, quan el nucli de persones que acabaríem participant en la creació formal de l’entitat vam començar a tre-ballar en la neteja i la recuperació de la masia i l’església de Santa Margarida, les quals havien passat a mans municipals el 1967, però que es trobaven en un total estat d’abandonament.

En 48 anys moltes coses han canviat. La primera i més destacable és la transfor-mació del que avui és el CEM. Una entitat formada per un grup relativa-ment petit de persones, com en el seu origen, però que han passat d’aficionats a la història, les ciències naturals, etc., a esdevenir-ne professionals. 

Professionals que, de manera desinte-ressada, posen els seus coneixements al servei de l’entitat. Això fa possible que en aquest entorn es fomenti un funcio-nament col·laboratiu que permet impul-sar projectes de recerca, consolidar també la col·laboració amb institucions universitàries i de recerca i amb em-preses que treballen en el patrimoni, i desenvolupar una forta activitat de for-mació en el camp de l’arqueologia i de divulgació i difusió del patrimoni.

El CEM esdevé així un instrument al servei d’un conjunt d’investigadors, amb un compromís ferm davant la societat. Amb tot, aquesta evolució no ha tancat ni tanca la porta a la col·laboració dels no professionals. Al contrari, la seva col·laboració, cadascú des de les seves aficions i coneixements, és una aporta-ció que suma als objectius de l’entitat.

També, a diferència d’altres entitats, el CEM no es finança a través de quotes. Tenen la condició de socis solament aquelles persones que aporten treball a l’entitat, ja sigui desenvolupant projectes de recerca o participant en la prepa-ració d’activitats o en ajudar al mante-niment de les instal·lacions. Cadascú des de les seves possibilitats.

Així, el finançament procedeix del su-port institucional als projectes de recer-ca i dels ingressos que genera la pròpia entitat a partir d’encàrrecs externs que, voluntàriament i desinteressada, desen-volupen els membres de l’entitat. D’aquesta forma, tots els ingressos reverteixen en els projectes i objectius del CEM.

Progressivament el CEM ha esdevingut cada vegada més un espai de col·labo-ració i aprenentatge, tant en tasques de recerca i divulgació, com en la mateixa gestió i govern de l’entitat. Ofereix així un espai d’aprenentatge que en molts casos després cadascú ha traslladat al seu desenvolupament professional. 

Aquesta dinàmica s’ha traduït també en un bon instrument per facilitar el relleu generacional.

La situació provocada per la pandèmia de la Covid-19 ha alterat aquest funcio-nament en allò que va lligat a la presen-cialitat i la proximitat física. Més enllà d’això, l’activitat no s’ha aturat, la qual cosa no significa la inexistència d’un impacte negatiu, especialment en la difusió, si bé l’hem pogut contrarestar a través de potenciar el nostre web, la tramesa de butlletins electrònics, la transformació de continguts a entorns virtuals, etc. 

Una experiència amb resultats força positius, per altra banda, per la bona acollida. Segurament un dels canvis provocats per la pandèmia sigui la familiarització de moltes persones amb les eines digitals, descobrint-ne el seu potencial. També ens ha esperonat a nosaltres a fer un salt en això.

No ens preocupa el futur, doncs, en quan a la capacitat d’adaptar-nos a noves formes de treball i fer. També adaptant la presencialitat física. Ens preocupa que des de les instàncies polítiques, com en tantes altres ocasions, l’associacionisme, i especialment el vinculat al patrimoni, es vegi desprotegit i abocat a una incertesa encara major de la que venim arrossegant de fa anys. 

No oblidem que els pressupostos de cultura i recerca de la major part de les institucions no s’han recuperat de les retallades resultants de la crisi de 2008, alhora que no s’ha donat cap impuls a polítiques de patrocini i mecenatge. 

Si hem de pensar en quin futur volem, bàsicament és aquell que porti a consi-derar els valors associatius, de preser-vació i estudi del patrimoni, la recerca, com a fonamentals per a la societat. I fer-ho des d’una planificació rigorosa, que fomenti la cooperació abans que la competència, precisament perquè els recursos sempre són limitats, permetent així assegurar cicles de mitjana i llarga durada per al desenvolupament dels projectes. 

En el cas específic de Martorell així ho estem assajant mitjançant el conveni de col·laboració signat amb l’Ajuntament pel període 2018 – 2021.

L'associacionisme en general, i el patri-moni en particular, necessiten conti-nuïtat per assoilir bons resultats. Es tracta sempre de projectes de mitja i llarga durada en els quals una aturada és un retrocés. Per això cal definir objec-tius a compartir i projectes per assolir-los.