Llegeix el núm. 17 (octubre 2020) del nostre Butlletí APUNTS



A CASA NOSTRA: Sant Genís de Rocafort 2020

Posted in ApuntS núm. 17

Aquesta III campanya forma part del Projecte de recerca arqueològica integral al Priorat de Rocafort: jaciments de Sant Genís i Santa Margarida (Martorell) 2018 – 2021 i s’ha realitzat entre els dies 7 i 18 de setembre d’enguany, després d’haver ajornat la programació inicial pel mes de maig.

L’excavació fora de l’àmbit de l’església, i especialment en el sector que enguany s’ha començat a excavar, obliga a prendre mesures de seguretat addicional atesa la topografia sobre la qual s’assentava el monestir, distribuït en tres terrasses a diferents nivells. Igualment això dificulta l’evacuació de les terres, que cal anar desplaçant des de les terrasses superiors cap a les inferiors.

Si be aparentment el monestir pot semblar que ocupava un espai reduït, l’espai definit per les muralles que l’encerclen té una superfície a l’entorn dels 2.700 m2, dins els quals, a més de l’església, hi havia altres estructures: cisterna, cementiri, claustre, dependències monàstiques i, segurament, altres d’auxiliars. Es distribueixen entre les tres terrasses que configuren el puig rocós de Rocafort, presidit per l’edifici de l’església.

En les dues campanyes anteriors els treballs es van concentrar a la terrassa superior, parcialment a l’interior de l’església i, de forma majoritària, a l’espai que hauria ocupat el petit claustre situat al costat de migdia i el sector de necròpolis que amb diverses tombes ressegueix el mur lateral de l’església. En la campanya d’enguany s’ha completat l’excavació de les darreres tombes d’aquest conjunt i s’ha iniciat l’estudi de la terrassa intermitja, que suposadament era ocupada per algunes de les dependències monàstiques.

El monestir de Sant Genís va patir un abandonament i enrunament notables al segle XV, a resultes dels terratrèmols que van afectar la zona. Al segle XVI sabem que es van efectuar treballs de restauració a l’església, que va ser dotada d’una nova teulada al sector de la nau, alhora que es desenrunava parcialment i ordenava el seu entorn. El posterior nou abandonament, plenament documentat al segle XVIII, va dur a l’oblit total de l’origen monàstic, a la falsa suposició d’un origen templer i a l’enderrocament progressiu del que restava dempeus per aprofitar els carreus com a material constructiu. No podem deixar de remarcar que el monestir es troba a tocar de les que a les hores eren les principals pedreres de Martorell.

Els treballs realitzats aquest setembre han posat al descobert una escala monumental que des del claustre donava accés a les dependències situades a la terrassa intermitja, confirmant la línia de circulació que comunicaria les dependències monàstiques amb l’església a través de la porta lateral d’aquesta i del claustre. A l’espai concret de la terrassa intermitja, a banda i banda de l’escala, s’obren una dependència cap a l’est i dues a l’oest, sense haver identificat per ara comunicació directa entre aquestes dues.

L’espai que ocupen les dependències monàstiques pot semblar escàs. Cal tenir en compte, però, que l’extensió disponible era molt superior ja que l’espai entre el tall de la roca i la muralla que tanca el monestir pel seu costat sud, que delimiten en aquesta part la terrassa inferior, era cobert mitjançant volta i/o embigat, de manera que les construccions es podien estendre fins a la vertical de la mateixa muralla. Prova d’això són els nombrosos encaixos a la roca que s’han pogut identificar.

Finalment cal fer esment de la recuperació d’un capitell romànic, similar en el seu disseny a un de conservat al Museu Municipal Vicenç Ros. Aquest, juntament amb altres elements conservats en aquest museu i també a la Casa – Museu L’Enrajolada, palesen una major riquesa decorativa que la que pot fer pensar l’austeritat general que s’observa avui, que es manifesta exclusivament en les creus que decoren les tombes encastades al mur sud de l’església i les figures geomètriques de la porta principal de l’església.

Igualment que en el cas de Santa Margarida, dins la celebració virtual de les Jornades Europees del Patrimoni 2020, us convidem a descobrir el monestir, la seva història i conèixer els resultats de la recerca a través del recorregut virtual que també trobareu al nostre web i que estrenem avui (www.infocem.net).

  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Altres webs del CEM

banner SM Baner JAmat Baner Farmacia Baner cami Montserrat