IN MEMORIAM

En dos dies, el 16 i 17 d’abril, vam rebre la notícia de la mort de dues persones vinculades en algun moment amb Martorell i el CEM, pel seu treball com a investigadors: Josep Baucells i Domènec Campillo. Als dos els dediquem un record de reconeixement.

Josep Baucells (Taradell, 1932 – Barcelona, 16 d’abril de 2021) es va formar al Seminari de Barcelona i posteriorment va seguir la carrera d'Història a la Universitat de Barcelona. El 1999 obtingué el grau de doctor amb una tesi sobre la vida quotidiana a la Catalunya medieval, dirigida pel professor Manuel Riu. El 1967 ocupà la plaça de bibliotecari i arxiver de la catedral de Barcelona. Més endavant acabaria convertint-se en el director de l'Arxiu Capitular de Barcelona. El 1996 fou nomenat canonge de la Catedral de Barcelona. Entre les seves publicacions destaquen els treballs de catalogació dels fons de l'arxiu catedralici barceloní. És autor de nombrosos estudis històrics, sobretot del període medieval, i de Taradell. Des dels seus orígens, l'any 1949, va col·laborar amb la Revista 'Taradell' de la qual en va ser director entre el 1980 i el 2021.

La seva relació amb Martorell i el CEM s’inicia a meitat dels anys 1970 amb els treballs de recerca sobre la història del monestir de Sant Genís de Rocafort, els resultats de la qual es van anar publicant en diversos capítols primerament a la revista SOLC i, finalment i de forma més ampliada, en el llibre El priorat de Sant Genís de Rocafort, editat pel CEM el 2007.

Sempre disposat a col·laborar, ho va fer per darrera vegada en la celebració dels 850 anys de l’hospital medieval de Martorell el 2017, aportant la descoberta de la fundació per part de Pere Grony a començament del segle XIII i elaborant una primera aproximació a la història d’aquesta institució.

Domènec Campillo (Barcelona, 1927-17 d’abril de 2021) com a professional de la medicina va ser Director adjunt del Departament de Cirurgia de la Quinta de Salut l’Aliança des de 1979 fins al 1991 i director del servei de Neurocirurgia, fins el 1993. En aquest mateix centre, associat a la Universitat de Barcelona, va ser professor de la Llicenciatura en Medicina i Cirurgia(1988-1991). A la Universitat Autònoma de Barcelona va impartir estudis de Paleoantropologia (1972 a 1987) i Història de la Medicina (1987 a 1997).

A banda dels molts mèrits, obra escrita i reconeixements que el Dr. Campillo ens ha llegat, ens interessa ressaltar la seva faceta investigadora com a Antropòleg i Paleopatòleg, les seves grans passions. A partir del 1966 el Museu d’Arqueologia de Catalunya va acollir aquesta tasca altruista, que en 1971 es materialitzava en la creació del Laboratori de Paleoantropologia i Paleopatologia, que ell va dirigir fins al 2009. D’aquí sorgiren tesis i treballs de recerca, dels quals resultaren beneficiats els estudis sobre Santa Margarida. Recordem l’obra d’Elisenda Vives : La població catalana medieval. Origen i evolució, 1990, o els treballs de joves investigadores com la Laura Devenat o la Pilar Utrilla.

Sempre demostrà un gran interès per Santa Margarida, i encara fa uns deu anys va impartir una classe magistral als universitaris participants d’aquella campanya. Domènech sempre seràs un referent en haver obert camí pel món de la paleopatologia.

Ambdós investigadors mereixen el nostre reconeixement i agraïment per la seva labor general i l’específica, vinculada a Martorell.