Llegeix el núm. 19 (maig 2021) del nostre Butlletí APUNTS



PAS A PAS: El paisatge com a document històric

Posted in ApuntS núm. 19

CEM2021 06 14 005 Alfred Mauri Martí

L'activitat humana acumula sobre el territori traces que documenten la configuració de les societats que les han generat

Al núm 18 d’Apunts posàvem costat per costat dues imatges aèries de Martorell que ens permetien observar les diferències en l’aspecte del territori entre l’actualitat i el que oferia el 1956, tot comentant com l’arqueologia ha fet extensiu el seu camp de recerca al territori, més enllà del jaciment entès com el lloc que ens proveeix informació a través de l’excavació. Avui plantegem en certa manera una lectura inversa, mostrant com des del jaciment podem obtenir informació que ens explica les transformacions del paisatge. Aquest enfocament en l’explotació de la informació resulta fonamental per aprofundir en el coneixement de com s’ha anat articulant la nostra relació amb el medi al llarg del temps i les conseqüències o resultats que se n’han derivat, tant positius com negatius.

Quan observem un paisatge tenim tendència a atribuir una permanència en el temps a l’aspecte que presenta. Una percepció que s’intensifica especialment quan parlem de paisatges on predominen el bosc o l’agricultura o, si més no, aquells que desvinculem de les grans infraestructures i concentracions urbanes i industrials. Parlem d’entorns naturals quan avui ja és impossible trobar a la Terra un indret que en una forma o altra s’hagi preservat de la influència humana.

L’anàlisi arqueològica del paisatge contradiu de forma contundent aquesta visió de permanència en el temps i ens acaba mostrant sovint el fort impacte de l’activitat humana sobre el territori. Un impacte generat també per societats que no disposaven, ni de lluny, de la capacitat tecnològica actual. I malgrat tot l’acció humana, per esmentar exemples propers, ha estat capaç de capgirar la dinàmica d’un territori provocant la desaparició d’un estuari a la desembocadura del Llobregat i donant pas a la formació d’un delta. Un espai natural d’importància cabdal avui, però fruit d’una intensa desforestació anterior al segle IX que, alhora, desencadena importants processos erosius riu amunt. Aquest exemple posa de manifest la necessitat d’estudiar les transformacions del territori i el seu paisatge ja des de l’antiguitat. Els jaciments arqueològics ens proporcionen materials que ho fan possible.

En les imatges fotogràfiques podem veure transformacions que s’han esdevingut en un període que com a molt supera lleugerament el segle. Podem veure espais de bosc de Martorell avui, totalment inexistents i ocupats abans per vinyes, ametllers i oliveres. Cultius dels quals també en són testimoni els marges que trobem aterrassant l’interior del bosc i que ens remeten a cronologies més antigues. Però ja es fa més difícil endinsar-nos en èpoques més remotes. Anem a un exemple que ens ho permet a partir dels estudis arqueològics al jaciment de Santa Margarida.

Els fragments de carbons recuperats en el farciment de les sitges un cop abandonades i en un forn utilitzat per a la fosa d’una campana ens aproximen al coneixement de la vegetació de l’entorn entre els segles XII i XIII. Destaca entre les mostres el predomini del roure i l’alzina, també surera, juntament amb altres espècies que són pròpies d’aquest tipus de bosc: marfull, aladern, arboç i bruc boal. Però trobem també brolles les quals posen de manifest la degradació del bosc ja que aquestes s’instal·len en llocs assolellats on el bosc primitiu ha anat desapareixent. Les mostres també ens aporten algunes dades sobre els cultius presents: olivera i segurament Prunus (presseguer, albercoquer, cirerer, prunera) i Pomoidea (pomera, perera, codonyar, nesprer) que inclouen espècies d’arbres fruiters cultivats, encara que també fruiters silvestres. En canvi, tot i la proximitat del riu, no es troben indicis de fustes pròpies del bosc de ribera. Un fet que pot respondre al fet d’haver desaparegut o ser molt residual, o bé no ser considerada una fusta útil pels usos en el context en el qual hem recuperat les mostres.

Disposem gràcies a aquest estudis d’una informació a partir de la qual podem inferir el tipus de paisatge del moment, però també el tipus d’explotació dels recursos forestals i agrícoles. No ens ha estat possible, en canvi, identificar els tipus de cereals que s’emmagatzemaven en les sitges, si bé la seva presència indirectament documenta l’existència del cultiu i, per les dimensions que presenten, amb una importància notable.

Aquestes dades, relacionades amb les d’altres indrets propers i períodes cronològics permeten analitzar l’impacte humà sobre el territori i identificar els factors positius i negatius que se n’han derivat, alhora que ens ajuda a valorar l’impacte de les nostres decisions d’avui.

Les anàlisis antracològiques a les quals fem referència aquí van ser fetes per Carme Cubero Corpas.

 

 

Altres webs del CEM

banner SM Baner JAmat Baner Farmacia Baner cami Montserrat