Llegeix el núm. 19 (maig 2021) del nostre Butlletí APUNTS



VULNERABLES

Posted in ApuntS núm. 19

CEM2021 06 14 007La nostra societat, altament tecnificada, s’ha vist de cop sotraguejada per l’explosió de la pandèmia provocada per la Covid-19, posant en qüestió una seguretat que ha resultat fictícia i evidenciant la vulnerabilitat davant d’un medi del qual formem part i que ens hem considerat capacitats per transformar-lo sense que això hagués de tenir conseqüències.

El canvi climàtic ha estat potser l’efecte més publicitat però els seus efectes de caràcter més lent, encara que cada vegada més accelerats, n’esmorteeixen la percepció, o directament justifiquen la negació per part d’alguns grups. La relació entre l’aparició de la Covid-19 i el canvi climàtic no és necessàriament directa, però és una conseqüència més d’un procés de desequilibri provocat per la sobreexplotació del medi. No és la primera pandèmia que patim, com veurem, però aquesta ens mostra la permanència de la nostra vulnerabilitat, solament compensada per la qualitat de l’assistència mèdica, on n’hi ha, i la capacitat de la ciència per a desenvolupar les diferents vacunes. No obstant, ambdues no són més que respostes reactives a una situació que no s’ha resolt, que es pot agreujar i que es pot repetir novament, com precisament ens ensenya la Història.

No pretenem pas aprofundir en els aspectes epidemiològics, fora de l’abast del nostre coneixement i de les nostres investigacions. Volem mostrar en canvi alguns exemples del passat que ens mostren les vulnerabilitats de tipus molt diferents que documentem al llarg dels temps al nostre entorn, amb el propòsit que ajudin a una reflexió necessària sobre la nostra manera de fer, també la de la societat de la qual formem part, que al cap i a la fi és el resultat d’allò que promovem, acceptem o rebutgem entre tots.

La vulnerabilitat o vulnerabilitats no provenen solament de la nostra dependència i interacció amb el medi, sinó també de la pròpia estructura i funcionament de la societat. Per això mateix els casos i exemples que hem seleccionat miren d’abastar i il·lustrar aquesta diversitat. Malgrat que una bona part els podríem incloure dins el que avui anomenaríem “successos”, cal que ens fixem en les causes, anant més enllà del fet concret.

Tots els exemples formen part de la història martorellenca, tot i que alguns estan vinculats a fets d’abast més general: ignorància i superstició, violència, fenòmens naturals, i malalties i epidèmies.

Factors derivats de la pròpia configuració social i articulació del poder; un desenvolupament científic limitat o inexistent; imponderables, fruit dels efectes de la natura, són darrera de cada un dels exemples. Factors que no han desaparegut en la nostra societat d’avui, si bé es manifesten de forma diferent. La Història no es repeteix, però els patrons de comportament humà perviuen en el temps, malgrat la configuració de nous valors i un desenvolupament científic sense precedents.

 

Bibliografia:

BÓVEDA, JL (2018): L’epidèmia de grip de 1918 (una visió des del Baix Llobregat). nec·tar editorial.

CODINA, J (1971): Inundacions al Delta del Llobregat. Rafael Dalmau

CODINA, J (1993): Bàndols i bandolers al Baix Llobregat (1580-1630). PAM.

MAURI, A (2014): El Castellvell de Rosanes. CEM

 

CEM2021 06 14 008 Ignorància i superstició

El gener de 1619 va tenir lloc el procés contra Àngela Benaca, una suposada fetillera resident a Martorell. Afortunadament la sentència no va tenir conseqüències greus: (...) en conformidad se acordo a los 15 de dicho mes de henero que esta rea fuese reprendida y advertida y que se le mande que no use mas de estas oraciones y supersticiones so pena que haciendo lo contrario seria castigada con rigor (...).

La denúncia provenia amb molta probabilitat d’unes veïnes, mogudes pel que sembla per l’enveja. Una societat dominada per l’Església, la misogínia, i en plena activitat de la Inquisició, oferia totes les facilitats per a la delació.

El cas d’Àngela Benaca

Aquesta bruixa, la del poble, és entre nosaltres els catalans la personificació de totes les misèries, de totes les malalties, de tots els crims que pesen damunt la humanitat (...). No pregunteu al poble per què creu en aquests éssers (...). Hi creu perquè sí; hi creu perquè aquesta creença li dona l'explicació de tots els mals l'origen dels quals no sap com explicar-se.

GOMIS, C. (1987): La bruixa catalana, aplec de casos de bruixeria i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864-1915. Alta Fulla Editorial.

La cacera de bruixes, encetada ja al segle XIII, tindrà a Catalunya moments àlgids entre 1595 i 1615, el 1627, i entre 1665 i 1667. Entre 1560 i 1700 es van jutjar un total de 369 casos de supersticions, dels quals 36 van ser considerats pròpiament de bruixeria.

El gener de 1619 va tenir lloc el procés contra una suposada fetillera resident a Martorell. Afortunadament la sentència no va tenir conseqüències greus: (...) en conformidad se acordo a los 15 de dicho mes de henero que esta rea fuese reprendida y advertida y que se le mande que no use mas de estas oraciones y supersticiones so pena que haciendo lo contrario seria castigada con rigor (...).

Quin havia estat el delicte?

Angela Benaca viuda de Gaspar Benac, natural de la parroquia de St. Esteban Sesrovires, vecina de la villa de Martorell del obispado de Barcelona de edad quarenta y cinco años. Esta rea fue testificada por tres mugeres mayores, de que tenia un escarabajo que le havia dado un segador con el cual decia que sabia las cosas que queria y que le habia dicho a su marido, que es difunto, que no hiciese un viaje que queria hacer porque le sucederia mal y que habiendo hecho su marido el viaje, habia dicho que le habia sucedido mal. Y que dicho su marido le habia muerto el dicho escarabajo y que cura enfermedades diciendo oraciones que no se entienden y que havia dicho a una persona que sabia impedir a la raposa para que no comiese las gallinas.

(Archivo Histórico Nacional. INQUISICION. Llibre 732. N.17. Fol. 436-437)

 

 

Violència

Es manifesta amb una gran diversitat. Des de l’assassinat per motius amorosos, com el cas de Marianna Beaudés, el 1600, al bandolerisme, el robatori i la guerra, aquesta darrera com a màxima expressió de violència.

Marianna Beaudès va ser morta, pel que sembla, per haver revelat les relacions amoroses del rector d’aleshores amb la tavernera. Un episodi salpebrat de tota mena de picaresca.

El bandolerismes, amb els robatoris i morts derivats, esclata en una societat profundament desigual com la del segle XVII, ofegada per un poder arbitrari i extractiu, alhora que amb fàcil accés a les armes, com ara el pedrenyal.

La guerra es repeteix al llarg dels segles. Si parlem del segle XVII no podem deixar de banda la lluita i la repressió ferotge contra els martorellencs el 1641 per part del marqués de los Vélez, senyor de Martorell. Si ens traslladem al segle XX, els assassinats indiscriminats durant la Guerra Civil de 1936 al 1939, els bombardejos contra la població civil i la posterior repressió durant els llargs anys del franquisme ens mostra en tota la cruesa una realitat que no es pot amagar darrera de cap suposada èpica.

 

CEM2021 06 14 010 Fenòmens naturals

Si bé majoritàriament els podríem considerar com a inevitables, no ho són sovint en les seves conseqüències o, en altres casos, la seva perillositat s’incrementa per la pròpia acció humana.

L’activitat sísmica no ha afectat Martorell més que de manera puntual, amb una especial virulència el 1427 i 1428. No sabem dels efectes sobre els martorellencs ni al nucli urbà, però documentem l’ensorrament de les voltes a les esglésies de Sant Genís de Rocafort i de Santa Margarida, i afectacions greus en les estructures del Castellvell de Rosanes.

Sense cap mena de dubte el fenomen natural amb més probabilitat i capacitat destructiva a Martorell són les riuades. Al llarg dels segles tenim nombrosos testimonis. Des de la descripció de la de l’any 1617, anomenat l’any del diluvi, fins a les de 1962 i 1971, encara vives en la memòria de molts martorellencs. En aquest cas, més que en altres, s’exemplifica la relació entre causes, efectes i agreujament per l’acció humana. El 1962 Martorell, a diferència de zones com el Vallès Occidental, pateix la inundació i l’arrossegament de fang com a conseqüència de la desforestació de la serra de les Torretes. El 1971 els efectes de la inundació s’agreugen a conseqüència de la progressiva ocupació de la llera del riu amb sòl urbà i industrial.

Riuades del Llobregat a Martorell:

La riuada de 1617 (l'any del Diluvi), va cobrir els accessos al Pont de el Diable i va entrar a l'església parroquial. Les de 1705, 1740 i 1753, van destruir els molins paperers i fariners. La de 1842 va cobrir els accessos al Pont del Diable. La de 1850 va inundar la colònia de Can Bros, les cases del carrer del Revall i arrossegà el pont de l'Anoia, tornat a destruir per la de 1866.

 

5 de gener de 1898: 1 .350 m3/s. 

5 de gener de 1898: 1 .350 m3/s.

13 d'octubre de 1 907: 2.785 m3/s.

30 de setembre de 1913: 1 .540 m3/s.

18 d'octubre de 1940: 2.200 m3/s.

28 d'abril de 1942: 2.700 m3/s.

26 de setembre de 1962: 1 .550 m3/s.

8 de novembre de 1962: 996 m3/s.

20 de setembre de 1971 : 3.080 m3/s.

8 de novembre de 1 82: 1 .475 m3/s.

 

 

CEM2021 06 14 009

Malalties i epidèmies

La seva presència i efectes són tant antics com la pròpia vida a la Terra. L’activitat humana al llarg de la història ha jugat, però, un paper difusor creixent conforme s’incrementava la mobilitat i el seu abast. Ja a l’antiguitat coneixem epidèmies que al llarg de dècades deixen el seu rastre per tota la Mediterrània, per exemple. Al segle XVII documentem a Martorell episodis de pesta i altres, periòdicament, de verola, tifus, etc. El 1918, tampoc Martorell es va lliurar dels efectes de la grip anomenada Espanyola.

"De tots els processos infecciosos de l'any 1 91 8, cal destacar-ne dos sobre la resta: la grip, que va augmentar del 3,2% i el 7,8% els anys 1 91 7 i 1 91 9 respectivament, fins al 39,9% l'any 1 91 8; les infeccions respiratòries , que van passar del 1 9,1 % i el 1 5,6% els anys 1 91 7 i 1 91 9, respectivament, al 27,3% l'any 1 91 8. En aquestes infeccions, el mitjà  de transmissió era fonamentalment l'aire. El contagi per la comarca [Baix Llobregat] es produïa a través dels viatgers i de les relacions comenrcials amb altres poblacions pròximes que en aquell moment estaven en plena expansió, sobretot amb Barcelona."

 

 

Dels diferents exemples que hem vist, de ben segur davant els que fan referència a les malalties i epidèmies són els que, malgrat tot i fins amb la gravetat de la de la Covid-19, hem aconseguit una major capacitat de resposta. L’expansió de les idees higienistes al segle XIX, els canvis en les condicions dels habitatges i l’alimentació, el desenvolupament científic, etc., han estat i en són la clau. Alhora ens transporten a una falsa seguretat que ens fa tensar l’ús dels recursos i la societat fins a límits insostenibles. Ignorància, desigualtat, poders arbitraris, discriminació, repressió... segueixen presents aquí i arreu. Sense un canvi radical en relació a tots aquests factors i altres que ens afecten, la vulnerabilitat tant davant la natura com davant nosaltres mateixos, seguirà sent molt alta i fins hi tot pot dur-nos a situacions del tot irreversibles.

 

 

 

Altres webs del CEM

banner SM Baner JAmat Baner Farmacia Baner cami Montserrat