En aquest butlletí us donem compte dels resultats assolits en l’excavació arqueològica a Santa Margarida el 2021, a la vegada que ens remetem retrospectivament al 1981, ja que aquest setembre es van complir els 40 anys de l’inici de l’excavació programada al jaciment. La situació sanitària no ens va permetre fer les Jornades de Portes Obertes, que hem substituït amb la presentació de vídeos setmanals de les excavacions a Sant Genís de Rocafort i a Santa Margarida, i per tant no ho vam poder celebrar en el lloc i en el moment que desitjàvem.

L’arqueologia va néixer a redós d’una curiositat pel passat focalitzada en l’objecte i, per tant, amb un pes destacat del col·leccionisme. L’arqueologia avui s’ha tecnificat enormement, però la seva condició de ciència no l’ha adquirit per les eines que utilitza, sinó pels conceptes sobre els quals sustenta la seva acció i es defineixen els objectius. Aquest canvi, del col·leccionisme a la ciència, transcendeix l’objecte, que esdevé font històrica juntament amb tot allò que constitueix el jaciment arqueològic.

Durant unes quantes setmanes des del CEM hem recorregut bona part de la zona afectada per l’incendi que el passat mes de juliol va arrasar bona part de la riquesa forestal de la serra de l’Ataix i les Torretes, ja de per sí en una situació precària per les moltes pressions que ha patit la zona. Diverses sortides de reconeixement, que encara continuarem en els proers mesos, ens han permès identificar un seguit d’elements patrimonials que cal posar en valor i preservar. Justament en el número 19 d’aquesta publicació parlàvem del paisatge com a document històric, tot assenyalant com l'activitat humana acumula sobre el territori traces que documenten la configuració de les societats que les han generat.