Conegut popularment com a castell de Rocafort, les restes que trobem al cim del turó d'aquest nom corresponen de fet a un monestir benedictí fundat el 1042 pels senyors de Castellvell de Rosanes, Bonfill i Sicarda, amb la voluntat de fer-lo el panteó de la nissaga.

El monument ha estat envoltat de llegenda, almenys des del segle XVIII, considerant que es tractava d'una fortificació dels templers. Una llegenda bastida a partir de considerar, equivocadament, que les creus que decoren els sarcòfags encastats al mur lateral de l'església corresponien a aquest orde.

La recerca ha donat llum a la història real d'aquesta fundació que constitueix un interessant exemplar de conjunt monàstic primerenc, l'activitat del qual s'estronca pràcticament al segle XV. Els edificis que veiem avui, i possiblement l'establiment de la comunitat, es produirà temps després de la fundació, ja dins el segle XII, moment en el qual també es transforma l'església de Santa Margarida, que passa a ser parròquia del territori monàstic.

Núm. Anteriors

ApuntS núm. 1

ApuntS núm. 1

Mostrar

ApuntS núm.2

ApuntS núm. 2

Mostrar

ApuntS núm.3

ApuntS núm. 3

Mostrar

ApuntS núm.4

ApuntS núm. 4

Mostrar

ApuntS núm.5

ApuntS núm. 5

Mostrar

Núm. Anteriors

ApuntS núm.6

ApuntS núm. 6

Mostrar