Rafael d'Amat i de Cortada (Barcelona, 1746 Barcelona, 1819), va ser un escriptor català, popularment conegut com Baró de Maldà. Aquest era un títol nobiliari que li fou concedit per Carles III el 1 766, ja que era hereu per la branca materna del títol de senyor de la Baronia de Maldà i Maldanell. Així doncs, era un membre de la petita noblesa catalana en una època en la qual els títols eren tan importants per la categoria social que representaven com per les rendes que aportaven.
El baró va néixer i va viure tota la vida al carrer del Pi de Barcelona, a prop de l’església de Santa Maria del Pi, a l’anomenat Palau Maldà, que correspon a les actuals Galeries Maldà; també tenia casa a Esplugues de Llobregat i al seu lloc patrimonial de Maldà. Mai va participar en política ni va destacar en res que no fossin les soirées que organitzaven els de la seva categoria.
Ha passat a la posteritat per haver escrit un diari personal en 52 volums, anomenat Calaix de Sastre. El títol complet és: “Calaix de sastre, en què s'explicarà tot quant va succeint a Barcelona i veïnat des de mig any de 1 769, a les que seguiran les dels altres anys esdevenidors per divertiment de l'autor i de sos oients, anexes en el dit Calaix de sastre les més mínimes frioleres”. Aquest títol fa referència a la frase popular “calaix d’un sastre”, que era on es guardaven les coses més diverses.
El va començar quan tenia 23 anys, el 1769, i el continuà, dia a dia, fins al 1819, l’any de la seva mort. Escrivia tot el que feia al llarg de la jornada, i també la forma de vida de la seva família i la dels altres nobles que freqüentava, a més d’afegir-hi notícies i xafarderies de la crònica social de cada dia. Descrivia amb molt detall les diferents festes i manifestacions culturals on anava i es fixava molt en l'aparença física i el vestuari i també acostumava a detallar tots els plats i llaminadures del menú, així com la presentació, les estovalles, els coberts i tot el que feia referència al boato.
