Llegeix el núm. 10 del nostre Butlletí APUNTS



(Carles Buenacasa Pérez*)

Podríem dir que jo sóc un “Margarito” d’una certa solera... i és que el meu pas pel jaciment de Santa Margarida ja queda una mica lluny!Corria l’any 1 990, ara fa poc més de vint-i-sis anys, i cursava el segon any de la llicenciatura de Geografia i Història.

Vaig tenir la sort de tenir la Xari Navarro com a docent de l’assigna-tura d’Arqueologia i ella, entre Harris Matrix i Harris Matrix ens va parlar d’aquest jaciment; encara recordo com si fos ahir el diagrama estratigràfic que ens va mostrar dels paraments de l’església! He de reconèixer que, abans d’això, mai no se m’havia acudit que la ciutat de Martorell pogués comptar amb un jaciment de tanta antiguitat i impo-nència. De fet, encara avui, sempre que sento a parlar de visigots a Catalunya, al meu cap s’apareix la singular capçalera en forma de ferradura de Santa Margarida.

Fou en aquest jaciment on es va desfermar la meva passió per l’arqueologia i per les restes monu-mentals de les civilitzacions del passat. Però, a més, conservo uns records que mai no oblidaré d’aquell pas meu pel jaciment: unes amistats que encara duren, unes tècniques de treball que he procurat no oblidar i, molt espe-cialment, unes jornades de treball, cada dia més tenebroses, dins una sitja d’insondable fondària que fou batejada amb el meu cognom. Ja no necessito que em dediquin cap carrer per a ser recordat!

 

*Doctor, professor i Cap d'Estudis del Grau

d'Història de la Facultat de Geografia i Història de la UB. Membre del Grup de Recerques en Antiguitat Tardana (GRAT).

Publicacions, notícies i activitats.

De l'1 1 al 31 de juliol el CEM durà a terme una nova campanya d'excavacions a Santa Margarida, amb un equip de 25 participants. Aquest projecte, compta amb el suport econòmic de la Generalitat de Catalunya, l'ajuntament de Martorell i l'aportació del CEM pel període 2014-2017. Enguany es preveu la continuació de l'excavació de la zona d'hàbitat i necròpolis als costats oest i nord a l'exterior de l'església, a més d'altres accions puntuals.

El dimecres 27 de juliol, a les 1 9 hores, es farà la jornada de portes obertes, amb una visita comentada, una activitat sobre l'armament medieval i la presentació del butlletí Apunts 2.

(Miquel Vives)

El 1842 Josep Bujons Palau obria el seu establiment farmacèutic a la plaça de la Vila de Martorell, iniciant així una història que s'estendria durant 115 anys, fins el 1957, quan la família el va tancar de forma definitiva, conservant-se fins aleshores bona part dels elements originals tant a la botiga com a la rebotiga.

El valor principal rau en el fet que la farmàcia Bujons va conservar quasi intacte tots els elements i la fesomia habitual d'aquests establiments anteriors a la transformació de la farmacèutica moderna. A més d'una notable biblioteca i de l'arxiu familiar, es conserva una nombrosa i detallada documentació de tota l'activitat de la farmàcia: comptes, receptaris, factures, correspondència... donant lloc a un patrimoni únic.

 

(Alfred Mauri)

El Castellvell de Rosanes, conegut també com a castell de Sant Jaume, va ser en època medieval la capçalera de la baronia que pren el mateix nom que la fortificació i que incloïa els territoris dels actuals municipis de Castellví de Rosanes, Abrera, Castellbisbal, Martorell, Sant Andreu de la Barca i Sant Esteve Sesrovires. Actualment el monument és al terme muni-cipal de Castellví de Rosanes.

Malgrat la seva importància històrica i la rellevància monumental, a dia d'avui el seu estat d'abandonament és absolut i mai s'hi han dut a terme intervencions de consolidació i preservació, ni d'excavació arqueològica. Tot i això, sí que ha merescut atenció pel que fa a la recerca documental i també, parcialment, a l'estudi de la seva estructura.

 

(Esther Travé)

Quan Martorell comprava ceràmica a Cabrera d'Anoia.

Una descoberta a partir de l'estudi de les ceràmiques medievals de la plaça de l'Església.

El material ceràmic recuperat en contextos arqueològics és una font d’informació privilegiada per a l’estudi del circuits comercials i de relació entre diferents territoris. L’observació microscòpica d’aques-tes ceràmiques i la seva anàlisi química aporten dades molt valuoses en aquest sentit, especialment en el camp de les ceràmiques comunes de cuina d’època medieval, que anomenem tot sovint ceràmiques grises.

En els darrers anys les produccions de ceràmica de Martorell han estat estudiades per esbrinar el lloc de procedència, la tecnologia de producció emprada i l’existència o no de relacions comercials amb terrisseries veïnes. En concret, foren analitzades una vintena de mostres majoritàriament procedents de la Plaça de l’Església i en menor quantitat del jaciment de Santa Margarida.

 

Núm. Anteriors

ApuntS núm. 1

ApuntS núm. 1

Mostrar

ApuntS núm.2

ApuntS núm. 2

Mostrar

ApuntS núm.3

ApuntS núm. 3

Mostrar

ApuntS núm.4

ApuntS núm. 4

Mostrar

ApuntS núm.5

ApuntS núm. 5

Mostrar

Núm. Anteriors

ApuntS núm.6

ApuntS núm. 6

Mostrar