Llegeix el núm. 12 del nostre Butlletí APUNTS



Als historiadors ens agraden les efemèrides, ens serveixen d'excusa per parlar del nostre, del passat, i de passada per parlar de nosaltres mateixos, que també ens agrada una mica. Aquest mes de juliol fa 20 anys que vaig arribar a Santa Margarida des d'Euskadi, i em deuria agradar el que vaig veure,perquè encara segueixo per aquí.

Un parell d'anys després vaig escriure unes línies en el butlletí que publicava el CEM aleshores. Era una carta, els escrivia a ells, als margaritos que havia conegut, i els explicava que el més important que havia après no era a excavar, sinó una cosa molt més important, a concebre la gestió patrimonial com una procés de col·laboració entre persones de diferen tperfil, i sobretot, a valorar l'enorme dedicació de recursos i energies que destinaven a formar a tots els que per SM hem anat passant durant aquests 45 anys de vida del projecte. I els feia una promesa, que allí on fos, allí on em portés el treball, aquest seria el meu model de referència...i així ha estat.

La presència d’estructures en els jaciments arqueològics i la importància dels objectes que s’hi recuperen, espectaculars en alguns casos, pot dur a pensar que la seva recuperació es l’objectiu que mou l’arqueologia. Però aquesta suposició és igualmentLa presència d’estructures en els jaciments arqueològics i la importància dels objectes que s’hi recuperen, espectaculars en alguns casos, pot dur a pensar que la seva recuperació es l’objectiu que mou l’arqueologia. Però aquesta suposició és igualmentallunyada de la realitat. Tal i com ho són la intuïció i la casualitat a la que ens hem referit abans.

L’arqueologia és una font més de coneixement històric, com ho són també les fonts d’arxiu, entre altres. Per alguns períodes serà l’única, però per altres s’obre la possibilitat de la seva utilització de forma integrada.

A Santa Margarida això és factible a partir del segle XI, quan comencem a tenir referències escrites que podem contrastar amb les fonts arqueològiques. Tot plegat amb la finalitat de generar coneixement històric, més enllà de la fontd’informació específica.

Aquest coneixement històric gira a l’entorn d’un actor, que hem de mirar de conèixer en totes lesseves facetes i variabilitat: les persones. Aquest és precisament el tema que hem escollit per a tractar-lo a la Jornada de portes obertes que anualment fem a Santa Margarida, coincidint amb la campanya d’excavació.

Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 1824 - Madrid, 1901 ) fou una de les figures principals de la Renaixença. Maçó, liberal iVíctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 1824 - Madrid, 1901 ) fou una de les figures principals de la Renaixença. Maçó, liberal iautonomista, va ser un personatge de vida molt agitada, que es dedicà per igual al periodisme, la literatura i la política. De 1 843 a 1 868 va ser el cap del partit liberal a Barcelona, i com a corresponsal de El Telègraf assisteix a les campanyesd'alliberament de Itàlia (1 859). A causa del seu suport a la sublevació del general Prim, el 1 866 va emigrar a Occitània, on entrà en contacte amb Frederic Mistral i el moviment Felibritge.

En tornar a Catalunya donà un nou impuls a la Renaixença, amb lacelebració de trobades literàries, com els Jocs Florals. Després de la “Gloriosa” fou diputat a les Constituents de 1 869 per Vilanova i la Geltrú i arribà a ministre d’Ultramar i de Foment amb Amadeu I; fins i tot amb la Restauració continuà la sevaactivitat política, exercint novament la cartera d'Ultramar (1 886-88).

Aquest any 2017 finalitza el programa quadriennal d’excavació a Santa Margarida, el qual tenia un delsAquest any 201 7 finalitza el programa quadriennal d’excavació a Santa Margarida, el qual tenia un delsfocus d’actuació en l’ampliació de l’àrea d’excavació a partir de la informació proporcionada per les prospeccions geològiques i de georadar, alhora que verificar-ne la fiabilitat. D’acord amb això, l’excavació ha estat ampliada pels costats oest, nord i est, a l’entorn de l’edifici de l’església romànica.

Aquesta ampliació respon a la necessitat d’estudiar unes restes arqueològiques que per les seves característiquesera imprescindible excavar de forma extensa. En cas contrari, la complexitat del treball s’incrementava,dificultant la interpretació de les estructures i la identificació de la seqüència cronològica.Aquest programa no es tancarà fins a finals d’aquest any, moment en el qual disposarem ja de dades antropològiquesd’alguns dels individus recuperats pertanyents a diferents fases de necròpolis. Disposaremtambé dels resultats de datacions mitjançant radiocarboni i dels estudis de materials ceràmics, entre d’altres.

Paral·lelament haurem completat la implementació de la normalització dels procediments de treball i de registre arqueològic a través del projecte SigArq, en el qual col·labora el CEM, juntament amb l’empresa Sistemes de Gestió de Patrimoni i el Laboratori d’Informació Geogràfica i Teledetecció de la UAB.

També haurem completat la fase experimental en l’aplicació de tècniques de registre arqueològic en 3D a partir de la imatge digital, impulsant així Santa Margarida com un espai de referència en la innovació metodològica i la formació en la recerca arqueològica.

Els antecedents del CEM es remunten a 1972, en un context polític encara dins el franquisme, i un context cultural d’absoluta precarietat i sense pràcticament interès pel patrimoni.Els antecedents del CEM es remunten a 1972, en un context polític encara dins el franquisme, i un context cultural d’absoluta precarietat i sense pràcticament interès pel patrimoni.

Feia pocs anys que Pau Sendrós havia fet donació a l’ajuntament de Martorell de Sant Genís de Rocafort i Santa Margarida,sense que aquest acte propiciés cap actuació pública que impedís l’abandonament en el qual es trobaven els dos monuments i la masia de Santa Margarida el 1972. D’aquesta situació, totalment adversa, va néixer però el Centre d’Estudis Martorellencs, sempre amb una clara voluntat de servei a la societat, de treball pel desenvolupament científic i cultural, i de col·laboració amb les institucions.

Núm. Anteriors

ApuntS núm. 1

ApuntS núm. 1

Mostrar

ApuntS núm.2

ApuntS núm. 2

Mostrar

ApuntS núm.3

ApuntS núm. 3

Mostrar

ApuntS núm.4

ApuntS núm. 4

Mostrar

ApuntS núm.5

ApuntS núm. 5

Mostrar

Núm. Anteriors

ApuntS núm.6

ApuntS núm. 6

Mostrar