EDITORIAL

El Centre d’Estudis Martorellencs va iniciar el seu camí el 1972, a mans d’un grup de persones esperonades per l’interès creixent que presentava l’església de Santa Margarida com a potencial jaciment arqueològic.

Les primeres actuacions aviat van confirmar aquelles expectatives. Aquell grup, lligat en bona mesura a l’entorn de Jaume Amat, era integrat per joves en procés de formació en l’àmbit de la Història i l’Arqueologia, i també per altres persones que feien seu l’interès pel patrimoni històric de Martorell. Aviat va donar pas a la constitució com a entitat, establint les finalitats que han guiat la seva actuació:

• Promoure el coneixement i la conservació del patrimoni històric i natural

• Fomentar la investigació sobre aquest patrimoni

• Promoure la formació de persones dedicades a tasques d'investigació, de  divulgació i de conservació del patrimoni.

• Fomentar la publicació d'estudis i de treballs d'investigació i de divulgació relacionats amb els objectius del CEM

• Col·laborar amb altres entitats i institucions públiques i privades en favor de la conservació, la investigació i la divulgació del patrimoni cultural i natural

Quaranta sis anys després, el CEM ha esdevingut una entitat de referència en la recerca, especialment per la innovació metodològica i tecnològica aplicada a la investigació arqueològica i històrica.

Aquells primers passos orientats a la recuperació de Santa Margarida, un monument aleshores totalment abandonat, s’han traduït anys després en una xarxa de col·la-boració científica on avui conflueixen el Grup de Recerca en Arqueologia Medieval i Postmedieval de la Universitat de Barcelona (GRAMP), el Laboratori d’Informació Geogràfica i Teledetecció de la Universitat Autònoma de Barcelona (LIGIT) i la cooperativa Sistemes de Gestió de Patrimoni (SGP), especialitzada en intervencions d'estudi, documentació, gestió i difusió de patrimoni cultural i natural. Quatre actors entre els quals s’estableix un procés de sinèrgia que, a banda dels processos d’innovació, ha permès, entre d’altres, fer de Santa Margarida un referent en la formació teòrica i pràctica dels estudiants d’arqueologia.

D’acord amb el conveni signat el 2017 entre l'Ajuntament de Martorell i el Centre d'Estudis Martorellencs, aquest mes de juliol s’ha signat el Pla de recerca i de difusió del patrimoni pel període 2018 – 2021.

Aquest pas imprimeix una nova dimensió a la recerca històrica a Martorell i a les accions de divulgació. La planificació a mig termini, en aquest cas per a un període de quatre anys, és un element imprescindible per a un desenvolupament estable dels diferents projectes i alhora aconseguir una major eficiència de l’activitat i la inversió econòmica. El Pla preveu un seguit d’actuacions dins les quals s’inclou la recerca als jaciments de Sant Genís de Rocafort i Santa Margarida, en un pla de recerca que es fa extensiu al territori de l’antic Priorat de Sant Genís de Rocafort.

Per aquest 2018 s’ha programat a més una exposició sobre el Martorell del segle XVII, fruit de la recerca duta a terme en diversos arxius i coincidint amb la celebració de l'Any Cererols; la continuïtat del tractament arxivístic i la catalogació bibliogràfica dels fons conservats a l’antiga farmàcia Bujons; i la realització de diverses activitats de divulgació del patrimoni històric, cultural i natural de Martorell.

Des del CEM no podem menys que celebrar el suport rebut de l’ajuntament de Martorell, el qual permet assegurar la viabilitat dels projectes de recerca durant aquests quatre anys, potenciar la col·laboració entre tots els actors i amb l'administració pública i desenvolupar el programa de divulgació, clau en el deure de posar al servei de la societat, i dels martorellencs en especial, els resultats assolits en la recerca.