Projecte de recerca SGR / SM 2018 - 2021

El Projecte de recerca arqueològica integral al Priorat de Rocafort: jaciments de Sant Genís i Santa Margarida (Martorell) 2018 – 2021, forma part del Pla de recerca i de difusió del patrimoni de Martorell per aquest mateix període.

El conjunt format pel monestir de Sant Genís de Rocafort i l’assentament i l’església de Santa Margarida defineix un territori que comparteix parcialment una història comuna que aconsella un plantejament de recerca integral tant des del punt de vista de l’anàlisi històrica com de l’eficiència de les intervencions arqueològiques que es proposen.

Malgrat l'interès del monestir de Sant Genís de Rocafort per a la història de Martorell i la del monaquisme medieval, som davant d'un monument que poca atenció ha merescut pel que fa a la seva conservació, fins a les actuacions de 2014 i 2015, tot i la declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional que ostenta des de 1949. No ha succeït el mateix pel que fa als estudis documentals, que des de primers del anys 1970 han fet possible reescriure la història del monestir i del priorat de Sant Genís de Rocafort, fins aleshores solament basada en l'especulació llegendària de la seva pertinença a l'orde del Temple. Un fet avui ja totalment descartat.

La història de Sant Genís és la d'un monestir, dels seus monjos i els edificis, però també la d'un territori i d'aquells que l'habiten. On hi trobem la parròquia de Santa Margarida, masos, un molí, conreus... Un conjunt de gran potencial per a l'estudi de la transformació del paisatge des de l'època romana fins avui. Tot plegat fa de l'antic territori del priorat de Sant Genís un lloc amb unes condicions immillorables per gaudir d'un espai on es combinen els valors del patri-moni natural i l'històric. A més de la monumentalitat, presenta unes condicions en quan a planejament urbanístic i disponibilitat de fonts històriques, que possibiliten fer-ne un espai d'estudi i educatiu en relació a l'activitat humana i la transformació del medi.

Per això, a més de l’excavació als jaciments de Santa Margarida i de Sant Genís, es fa necessari contemplar l’estudi de l’àmbit territorial que els acull i que forma una unitat històrica almenys des de 1042. Una cronologia que en el cas de Santa Margarida ens permet recular fins el segle Vè i, encara, possiblement més enrere si considerem que és per aquest indret on és més versemblant el pas de la Via Augusta des del Pont del Diable cap el Penedès, com corroboraria el fragment de mil·liari recuperat a Santa Margarida i que es pot datar en temps de l’emperador Magnenci (350-353 dE). Un fet que a més dona solidesa a la hipòtesi de l’empla-ament proper de la mansio Ad-Fines.

L’estudi integral d’aquest territori en tota la seva extensió espacial i cronològica ofereix una oportunitat per aprofundir en el coneixement de la seva evolució i el seu paisatge al llarg d’un període de pràcticament 2.000 anys. Alhora les característiques d’ambdós jaciments fan possible focalitzar l’atenció en un seguit d’objectius de recerca dins l’àmbit territorial del Priorat relatius al coneixement de l’hàbitat i els elements estructurals dels espais de culte i emmagatzematge, la configuració d’un espai de sagrera i la relació d’aquests espais amb el seu entorn immediat a partir de les aproximacions pròpies de l’arqueologia del paisatge.

Detallem a continuació els objectius del projecte:

• Analitzar l'evolució de les estructures d'hàbitat i productives i patrons d'assentament al llarg del període cronològic representat, tot parant especial atenció als antecedents del monestir de Sant Genís de Rocafort i de  llur possible relació amb Santa Margarida.

• Precisar la configuració i funcionalitat de les estructures associades a l’església paleocristiana de Santa Margarida, i la configuració espacial i l’evolució del conjunt monàstic de Sant Genís.

• Definir l’organització i distribució dels espais funeraris.

• Aprofundir en el coneixement del fenomen de l’ensagrerament i estudiar el procés de definició de la sagrera medieval en els jaciments que són objecte d’estudi.

• Oferir noves dades qualitatives i quantitatives per a l’estudi de l’evolució de la població a partir de les restes antropològiques, contextualitzades en un registre arqueològic de qualitat que ens permet documentar una seqüència continuada d'enterraments des del segle V fins el XVIII.

• Ampliar el coneixement i estat de la qüestió actuals relatius a les tècniques d’emmagatzematge, especialment en el període tardoantic i medieval.

• Conèixer l’evolució dels processos productius d’època medieval a partir del registre ceràmic, des d’una òptica d’anàlisi centrada en els usos, tipologia, tecnologia i provinença dels principals elements de la cultura material recuperats.

• Establir algunes pautes interpretatives en relació a l’evolució de la xarxa viària, l’aprofitament dels recursos naturals i les activitats productives, els usos i la transformació del territori i les tècniques d’explotació agrària.