ES POT FER: Avançar en la gestió del patrimoni

Alfred Mauri Martí

Com ja hem assenyalat en altres ocasions, les actuacions que fan possible avançar en la gestió del patrimoni, seguint aquest triple vessant de conservació, recerca i difusió, es desenvolupen a un ritme i reclamen uns recursos que superen la temporalitat pròpia dels mandats polítics a les institucions. És per aquest motiu que celebrem el consens entre tots els grups polítics presents a l’ajuntament i que es va fer palès al debat del 17 de maig passat.

Entenem que ara cal fer un pas més enllà i definir de quina manera avancem en la concreció d’aquest consens.

Recordem les deu preguntes a l’entorn de les quals vam estructurar el debat:

• El patrimoni cultural, històric i natural de Martorell està suficientment identificat?

• Disposem d’una avaluació del patrimoni que ens permeti definir polítiques de conservació, recerca i divulgació?

• La protecció del patrimoni és l’adequada per a cada cas?

• Disposem de mecanismes de coordinació entre els diferents actors que intervenen en la gestió del patrimoni?

• Disposem de mecanismes per incentivar la protecció i difusió del patrimoni de titularitat privada?

• Disposem de mecanismes de control i seguiment per a garantir la protecció del patrimoni?

• Comptem amb instruments per a la difusió i comunicació d’aquest patrimoni?

• Quin impacte té en l’àmbit de l’ensenyament? En el del lleure? I en el turístic?

• És possible elaborar un pla a mig i llarg termini en relació a la conservació, la recerca i la difusió del patrimoni i dotar-lo de recursos materials, humans i econòmics?

• Es poden establir mecanismes de col•laboració entre l’Administració, la societat civil i les entitats i institucions de recerca?

Des del CEM considerem que el primer pas per avançar en aquesta concreció del consens i convertir-lo en acció efectiva té la seva base en la resposta positiva de tots els grups a la última de les deu preguntes: és possible establir mecanismes de col•laboració entre l’Administració, la societat civil i les entitats i institucions de recerca implicades en la gestió del patrimoni.

Sigui quina sigui la formulació concreta d’aquests mecanismes de col•laboració, ens cal primer que res un diagnòstic de quin és l’estat del nostre patrimoni. Disposem d’algunes eines d’identificació i documentació, de protecció, d’avaluació de la difusió, etc, però les sabem insuficients.

El 2020 hauria de ser l’any que ens permetés disposar d’aquest diagnòstic que, en paral•lel, caldrà acompanyar d’un pla de xoc per alguns elements si no els volem perdre ja pel camí. També l’any en el qual es defineixin les polítiques, amb objectius, recursos i cronograma, que assegurin un treball continuat i eficient a mig i llarg termini, assumint la complexitat de la realitat que tenim i la limitació dels recursos. Motiu de més per a plantejar una actuació en aquests termes.

Des del CEM tenim la porta oberta a col•laborar i participar en la fórmula que es proposi.