OBRINT LA PORTA: NOUS FORMATS

Isidre Ot

Les tecnologies digitals estan cada vega-da més presents en la nostra vida i activitats diàries, tant que fins i tot una de tant quotidiana com la comunicació es fa ja impensable per a molts sense l'ús d'aquestes eines. Més enllà que ens agradi o no, o que la utilitzem més o menys, la veritat és que la tecnologia ha vingut per facilitar-nos la vida.  Això està fora de dubte, encara que de vegades ens pugui tornar bojos. Les tecnologies digitals estan cada vega-da més presents en la nostra vida i activitats diàries, tant que fins i tot una de tant quotidiana com la comunicació es fa ja impensable per a molts sense l'ús d'aquestes eines. Més enllà que ens agradi o no, o que la utilitzem més o menys, la veritat és que la tecnologia ha vingut per facilitar-nos la vida.  Això està fora de dubte, encara que de vegades ens pugui tornar bojos. 

De fet, és innegable que ajuda i agilita molts dels treballs que realitzem diària-ment, quan no ens possibilita accions que fins ara mai no havíem imaginat.

Aquesta situació és extrapolable al camp professional i, per descomptat, també a la ciència arqueològica, la qual s'ha vist notablement beneficiada per l'ús d'aquestes eines, fins al punt de veure sorgir noves disciplines professio-nals molt vinculades, com l'Arqueologia Virtual.

Cal assenyalar, però, que la incorporació i aplicació de noves eines no ha estat mai alièna a l'àmbit arqueològic. No en va, va ser una de les primeres disciplines en implementar eines com la fotografia, la filmografia, el georadar, el LiDAR, les datacions de carboni o l'ús de drons per millorar les seves anàlisis i conclusions. I és que són molts els avantatges que l'aplicació de les tecnologies digitals aporten a qualsevol de les potes de la ciència arqueològica (estudi, conserva-ció,  preservació i difusió de l'Patrimoni). Així, gràcies a aquestes eines, avui és possible realitzar amb molta més fluïde-sa i eficiència moltes de les tasques de documentació i anàlisi que fins fa una dècada requerien llargues jornades de treball (encara que també és cert que s'han incrementat en altres àrees com la gestió de la informació).

Però allunyats del treball de camp (en el sentit literal de la paraula), ens interes-sen aquí particularment els múltiples avantatges que el (bon) ús de les TiC aporta a la difusió de continguts de tipus cultural. Un clar exemple d'això és el dels museus virtuals. En un moment en què tots hem vist restringida la nostra llibertat de moviment, aquests portals ens han permès, gràcies a la tecnologia, viatjar i explorar cultures alienes sense sortir de casaPerò aquest no és l'únic dels avantatges que ens aporta l'ús de les eines digitals en la difusió cultural. En un món com l'actual, tremendament visual, una de les seves majors i més atractives potencia-litats és la utilització per a la realització d'hipòtesis de reconstrucció i recreació virtual. Des de simples infografies en 2D, a la creació d'autèntics mons virtuals, les eines digitals ens permeten veure i explorar el passat de formes abans inimaginables. Tot i això, si bé la més reconeguda, no és aquesta l'única de les possibilitats que ens ofereixen pel que fa a la presentació i visualització del Patrimoni. 

L'ús de tècniques com la fotogrametria o el làser escàner permeten l'obtenció de còpies fidedignes de models reals com escultures, estructures, jaciments ... que, a més del seu innegable ús científic, poden ser compartides lliurement en portals com Sketchfab (la "Wikipedia "del 3D), on l'usuari pot veure, mani-pular i fins i tot descarregar milions de models al seu gust.

Però sens dubte el millor de tot és que l'ús de les eines digitals ens permet als professionals, a través de múltiples for-mats i canals, difondre el nostre conei-xement de manera atractiva i entene-dora per a tothom, indistintament del  nivell de coneixement previ. Això és especialment important en les noves tendències de transmissió cultural i presentació del Patrimoni, les quals tendeixen cada vegada més a l'ús d'es-tratègies com la gamificació o ludificació dels continguts, en què l'usuari, com a individu central de l'experiència, desco-breix i aprèn de manera més interactiva i amena a partir de propostes actives i divertides, del tot allunyades de les clàssiques metodologies d'aprenentatge.

El CEM no és aliè als beneficis que l'ús d'aquestes eines digitals aporta en la seva tasca quotidiana. De fet, va ser un dels primers centres d'estudis a imple-mentar tècniques de gestió de la infor-mació arqueològica en els seus pro-jectes. En les últimes campanyes, a més, la utilització de tècniques com la foto-grametria o les reconstruccions virtuals han estat cada vegada més freqüents en els treballs de recerca.

No obstant això, no descuidem els avan-tatges que aquestes tècniques poden aportar-nos en l'àmbit de la difusió. Experiències com la presentada la Nit dels Museus de 2019, on a través de la captura d'una sèrie de codis QR els participants anaven descobrint un cas real d'assassinat a principis del segle XVII; els interactius incorporats a  l'exposició "Ossos"; o la més recent reconstrucció virtual immersiva de l'església de Sant Genís de Rocafort (a la JPO 2019); apunten en aquesta direcció.Coneixedors del nostre paper com a institució cultural, la transmissió i difusió del coneixement es postula com un dels valors màxims de la nostra tasca inves-tigadora. Per això, encara que de vega-des els recursos no acompanyin, el nos-tre compromís passa per seguir treba-llant en aquesta direcció en futurs pro-jectes. D'aquesta manera, podrem tor-nar a la societat part del que el nostre centre en rep.