El monestir de Sant Genís de Rocafort forma part d'un conjunt patrimonial al qual va associada l'església i jaciment arqueològic de Santa Margarida i que cal analitzat i valorar en el context territorial de la dotació fundacional del monestir el 1042.
Es tracta d'un territori d'interès històric i arqueològic donada la seva pervivència al llarg del temps, alhora que actualment presenta a més un gran potencial des del punt de vista del patrimoni natural per la presència de bosc, activitat agrícola i zona fluvial. Aquestes característiques el posen en valor com un espai de gran interès per a l'estudi, la difusió i el seu ús cultural, lúdic i esportiu.
Santa Margarida, que a partir de 1042 serà la parròquia del territori del monestir de Sant Genís, presenta uns orígens molt anteriors que cal posar en relació amb el pas de la Via Augusta i la presència de restes arqueològiques d'època paleocristiana que es concreten en l'edifici de l'església dels segles V-VI, així com altres edificacions annexes ara en estudi i la necròpolis, amb clara continuïtat fins al segle XVIII.
En el cas de Sant Genís la investigació actual ha tret a la llum indicis d'antecedents religiosos antecessors del monestir i ha possibilitat l'estudi, encara parcial, de l'estructura del monestir que es configura entre els segles XI i XVI.