ApuntS núm. 19

Apunts Butlleti CEM 19 1

EDITORIAL

Posted in ApuntS núm. 19

El passat mes de març va fer un any de la declaració de la situació d’emergència derivada de la pandèmia provocada per la Covid-19. Una situació que va trasbalsar i encara trasbalsa la nostra vida i el fer quotidià. Malauradament tot apunta que encara queden mesos per arribar a una situació que ens aproximi mínimament a la normalitat, tot i que cal plantejar-se què entenem com a tal i si, certament, és el que ens convé.

Al llarg d’aquest any que ha transcorregut han estat molts els articles i estudis històrics publicats fent referència a les crisis sanitàries i epidèmies precedents. Tant els mitjans de comunicació com les xarxes socials se n’han fet ressò. Pel que es refereix a l’àmbit territorial d’actuació del CEM (Martorell i el territori de l’antiga baronia de Castellvell de Rosanes), les dades i estudis sobre la qüestió són limitats, si bé tot apunta que els esdeveniments i les afectacions que en van resultar no queden pas fora del que ens assenyalen els estudis més generals.

PAS A PAS: El paisatge com a document històric

Posted in ApuntS núm. 19

CEM2021 06 14 006Alfred Mauri Martí

L'activitat humana acumula sobre el territori traces que documenten la configuració de les societats que les han generat

Al núm 18 d’Apunts posàvem costat per costat dues imatges aèries de Martorell que ens permetien observar les diferències en l’aspecte del territori entre l’actualitat i el que oferia el 1956, tot comentant com l’arqueologia ha fet extensiu el seu camp de recerca al territori, més enllà del jaciment entès com el lloc que ens proveeix informació a través de l’excavació. Avui plantegem en certa manera una lectura inversa, mostrant com des del jaciment podem obtenir informació que ens explica les transformacions del paisatge. Aquest enfocament en l’explotació de la informació resulta fonamental per aprofundir en el coneixement de com s’ha anat articulant la nostra relació amb el medi al llarg del temps i les conseqüències o resultats que se n’han derivat, tant positius com negatius.

A CASA NOSTRA: Sant Genís de Rocafort

Posted in ApuntS núm. 19

CEM2021 06 14 012 El monestir de Sant Genís de Rocafort forma part d'un conjunt patrimonial al qual va associada l'església i jaciment arqueològic de Santa Margarida i que cal analitzat i valorar en el context territorial de la dotació fundacional del monestir el 1042.

Es tracta d'un territori d'interès històric i arqueològic donada la seva pervivència al llarg del temps, alhora que actualment presenta a més un gran potencial des del punt de vista del patrimoni natural per la presència de bosc, activitat agrícola i zona fluvial. Aquestes característiques el posen en valor com un espai de gran interès per a l'estudi, la difusió i el seu ús cultural, lúdic i esportiu.

Santa Margarida, que a partir de 1042 serà la parròquia del territori del monestir de Sant Genís, presenta uns orígens molt anteriors que cal posar en relació amb el pas de la Via Augusta i la presència de restes arqueològiques d'època paleocristiana que es concreten en l'edifici de l'església dels segles V-VI, així com altres edificacions annexes ara en estudi i la necròpolis, amb clara continuïtat fins al segle XVIII.

En el cas de Sant Genís la investigació actual ha tret a la llum indicis d'antecedents religiosos antecessors del monestir i ha possibilitat l'estudi, encara parcial, de l'estructura del monestir que es configura entre els segles XI i XVI.

 

IN MEMORIAM

Posted in ApuntS núm. 19

CEM2021 06 14 015En dos dies, el 16 i 17 d’abril, vam rebre la notícia de la mort de dues persones vinculades en algun moment amb Martorell i el CEM, pel seu treball com a investigadors: Josep Baucells i Domènec Campillo. Als dos els dediquem un record de reconeixement.

Josep Baucells (Taradell, 1932 – Barcelona, 16 d’abril de 2021) es va formar al Seminari de Barcelona i posteriorment va seguir la carrera d'Història a la Universitat de Barcelona. El 1999 obtingué el grau de doctor amb una tesi sobre la vida quotidiana a la Catalunya medieval, dirigida pel professor Manuel Riu. El 1967 ocupà la plaça de bibliotecari i arxiver de la catedral de Barcelona. Més endavant acabaria convertint-se en el director de l'Arxiu Capitular de Barcelona.

Domènec Campillo (Barcelona, 1927-17 d’abril de 2021) com a professional de la medicina va ser Director adjunt del Departament de Cirurgia de la Quinta de Salut l’Aliança des de 1979 fins al 1991 i director del servei de Neurocirurgia, fins el 1993. En aquest mateix centre, associat a la Universitat de Barcelona, va ser professor de la Llicenciatura en Medicina i Cirurgia(1988-1991). A la Universitat Autònoma de Barcelona va impartir estudis de Paleoantropologia (1972 a 1987) i Història de la Medicina (1987 a 1997).

ES POT FER: La recerca històrica més enllà del relat

Posted in ApuntS núm. 19

CEM2021 06 14 001

Alfred Mauri Martí

Als humans ens agraden les històries. L’atracció pels contes durant la infància s’estén en l’edat adulta a la novel·la, el teatre, el cinema, les sèries... Necessitem històries, reals o de ficció, que ens acompanyin ja sigui com a referents o simplement pel lleure. I una part d’aquestes històries es construeixen sovint en relació a esdeveniments històrics. De fa temps, l’anomenada novel·la històrica o les sèries basades o inspirades en fets o períodes històrics gaudeixen d’un èxit notable que, sense posar-los en qüestió en quan al seu objectiu i finalitat, cal no confondre amb el coneixement que deriva de la recerca històrica.

 Amb el pas del temps la investigació històrica ha evolucionat tant pel que fa als seus objectius com a la metodologia, incrementant alhora el seu abast. Una història que podríem anomenar de perfil èpic, adreçada a la glorificació de personatges, nacions, esdeveniments, etc., s’ha vist superada per una recerca que es pretén més global, construïda des d’una integració de fonts i que en conseqüència, permet aproximar-se a la comprenssió i coneixement de les societats i de les seves dinàmiques des d’una perspectiva que no es limita als relats generats des del poder.

VULNERABLES

Posted in ApuntS núm. 19

CEM2021 06 14 007La nostra societat, altament tecnificada, s’ha vist de cop sotraguejada per l’explosió de la pandèmia provocada per la Covid-19, posant en qüestió una seguretat que ha resultat fictícia i evidenciant la vulnerabilitat davant d’un medi del qual formem part i que ens hem considerat capacitats per transformar-lo sense que això hagués de tenir conseqüències.

El canvi climàtic ha estat potser l’efecte més publicitat però els seus efectes de caràcter més lent, encara que cada vegada més accelerats, n’esmorteeixen la percepció, o directament justifiquen la negació per part d’alguns grups. La relació entre l’aparició de la Covid-19 i el canvi climàtic no és necessàriament directa, però és una conseqüència més d’un procés de desequilibri provocat per la sobreexplotació del medi. No és la primera pandèmia que patim, com veurem, però aquesta ens mostra la permanència de la nostra vulnerabilitat, solament compensada per la qualitat de l’assistència mèdica, on n’hi ha, i la capacitat de la ciència per a desenvolupar les diferents vacunes. No obstant, ambdues no són més que respostes reactives a una situació que no s’ha resolt, que es pot agreujar i que es pot repetir novament, com precisament ens ensenya la Història.

Altres webs del CEM

banner SM Baner JAmat Baner Farmacia Baner cami Montserrat