Amb el número 8 d’aquest butlletí encetem el tercer any de la seva publicació i també el programa d’activitats del CEM per al 2018 o, més pròpiament, el que ha de ser un pla de treball que ens hem proposat a quatre anys vista.
Al número 6 d’Apunts vam dedicar la secció Es pot fer a comentar la col·laboració entre institucions públiques i entitats, donant compte del conveni signat entre l’ajuntament de Martorell i el Centre d’Estudis Martorellencs.
El propòsit d’aquest conveni no és pas protocol·lari, si no que es proposa com l'instrument que articuli una relació de col·laboració que es materialitza en un programa de treball. Una col·laboració en la qual els recursos econòmics aportats per ambdues parts són importants, però on cal especialment fer èmfasi en una planificació d’actuacions i objectius que, alhora, permetin donar compte del seu assoliment.
El Centre d’Estudis Martorellencs és una entitat que fixa els seus objectius prioritaris en el patrimoni històric i cultural a Martorell i de l’àmbit de l’antiga baronia de Castellvell de Rosanes, orientats cap a la preservació, la recerca, la formació i la difusió.
És per això que el conveni esmentat es concreta en un pla de treball el qual, per les pròpies característiques del tipus d’actuació, implica una planificació a mig termini que s’ha fixat en un horitzó a quatre anys. És a dir, el període 2018 – 2021 , que inicialment hauria de coincidir també amb la convocatòria de projectes de recerca arqueològica quadriennals des de la Generalitat de Catalunya, si bé hores d’ara aquesta convocatòria segueix pendent de publicació.
El pla de treball, que presentarem públicament en el seu moment, amplia l’activitat de recerca arqueològica, fins ara centrada de forma preferent a Santa Margarida, incorporant actuacions al monestir de Santa Genís de Rocafort. Una decisió que respon tant a la coherència de la recerca (ambdós jaciments formen part d’una mateixa unitat històrica al llarg de la major part del temps), com a la necessària continuïtat de les actuacions impulsades per l’Ajuntament a Sant Genís i que ja van propiciar una primera intervenció arqueològica i, especialment, els treballs de consolidació de l’església.
Les actuacions programades no es limiten però al camp de l’arqueologia. Així, es fan extensives a la documentació del patrimoni edificat, cultural i natural; al moble i documental que es conserva a l’antiga Farmàcia Bujons i que ara ja es pot tractar, un cop adequades les instal·lacions; i a la recerca històrica sobre Martorell.
Aquest pla de treball no tindria raó de ser si no integrés el procés de socialització del coneixement produït i ho fes considerant solament el públic especialitzat. És per això que, més enllà de la participació en jornades i congressos i la publicació en revistes especialitzades, es preveu la realització de diverses exposicions, publicacions i activitats de difusió orientades a tot tipus de públic i nivells de formació.
Hem fet esment de la formació al parlar dels objectius del CEM. Assenyalem que ens hi referim tant en la que es materialitza a través de la pròpia difusió, com en una d’especialitzada que ho fa mitjançant els convenis de col·laboració signats amb la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat del País Basc. Aquests convenis permeten la participació d’estudiants d’arqueologia en les activitats de recerca, especialment en les campanyes d’excavació, però també la incorporació de becaris i voluntaris que col·laboren i obtenen formació en els altres camps d’actuació del CEM.
Una part d’aquests estudiants procedeixen de Martorell mateix o de municipis propers i troben al CEM recolzament per a desenvolupar, també, les seves pròpies recerques, vinculades a treballs finals dels seus estudis de grau o màster, tot familiaritzant-se en un entorn de treball col·laboratiu.
Les persones que formem part d’aquest projecte entenem que aquesta és la forma de retornar a la societat la seva confiança, articulada a través de la relació amb les institucions públiques.
