La tècnica de l’esgrafiat és present en façanes de Martorell des d’una data incerta, tot i que alguns indicis ens fan pensar que podem recular fins a les darreries del segle XVIII. Els que decoren les façanes que veiem avui, ja siguin de nova creació o fruit de la restauració de més antics, són fets de la segona meitat dels anys 1930 en endavant, arribant fins a dates ben recents.

L’esgrafiat és una tècnica decorativa que a Martorell hi té una presència destacada fonamentalment derivada de l’activitat de dos esgrafiadors concrets. El primer és Ferran Serra Sala, que sense cap mena de dubte va ser el millor esgrafiador del segle XX, i Jaume Amat Bargués, que al seu costat va aprendre la tècnica i va agafar-ne el testimoni. Com a mínim quatre esgrafiadors més han contribuït a la singularització de força edificis de Martorell i ens situen entre els llocs de referència dins el món de l’esgrafiat.

Tot i la nombrosa presència d’esgrafiats, els estudis sobre el seu origen, característiques, autors, etc., han estat escassos, limitats a alguns articles, quasi sempre en publicacions locals, i a algun fulletó de caràcter turístic. Més modernament s’han incorporat referències que podem trobar a Internet, però en cap cas no corresponen a estudis derivats d’una recerca, sinó més aviat a la recopilació de la informació ja publicada. Si cerquem un catàleg que de manera sistemàtica ens documenti els esgrafiats existents a Martorell, hem de retrocedir al 1999 quan Gusman Vendranes publicar el treball titulat Martorell: la ruta dels esgrafiats.

Aquest projecte de recerca ens aporta informació sobre els orígens de l’esgrafiat a Martorell, els autors i una lectura de la significació que tenen en alguns casos més enllà del valor estètic, alhora que constitueix un catàleg dels esgrafiats existents i desapareguts que preveiem publicar en els propers mesos.