Centre d'Estudis Martorellencs

El llibre més antic de la Biblioteca Bujons és una gramàtica grega de Nicolaus CLENARDUS, publicada a Lió el 1548.
El llibre més antic de la Biblioteca Bujons és una gramàtica grega de Nicolaus CLENARDUS, publicada a Lió el 1548.

Recuperació de la Farmàcia Bujons

A l’antiga farmàcia Bujons s’hi apleguen un ampli ventall de documents i un important fons bibliogràfic, resultat dels diferents àmbits d’actuació de la família al llarg dels segles XVIII, XIX i primera meitat del segle XX. Aquest projecte s’orienta al tractament arxivístic i bibliogràfic i a l’estudi del procés de formació d’ambdós fons en relació a la família i el context històric.

El tarannà polifacètic dels membres de la família fa que la documentació adopti tipologies molt diverses —documents personals, escriptures, comptes, cartes, postals, retalls de diaris, poemes— i versi sobre temes també molt variats: des de documentació relativa a la gestió de les propietats familiars, a manuscrits relacionats amb el funcionament del negoci familiar, passant per notícies tan quotidianes com els comptes de la minyona després d’haver anat al mercat. La vinculació de la família amb el consistori municipal queda reflectida per una bona quantitat de documents procedents, sobretot, de la segona meitat del segle XIX, moment en què Josep Anton Bujons, va ocupar l’alcaldia i va arribar a ser diputat.

Pel que fa al fons bibliogràfic, cal que diferenciem tres grups:

El fons familiar, propi d’una família benestant amb inquietuds culturals i atreta pel pensament liberal (en el sentit del segle XIX) i amb curiositat per les novetats científiques i socials. Són llibres del segle XIX i XX.

La biblioteca professional d’uns farmacèutics, amb farmacopees, llibres de medicina, de química. Són també llibres del segle XIX i XX bàsicament, amb alguna farmacopea de segles anteriors.

El fons antic, predominantment religiós. Amb molta versemblança, segurament tingui el seu origen en la suma dels llibres provinents del convent de Caputxins de Martorell, del qual era Síndic i Procurador Apostòlic Josep Bujons Torner en el moment de la desamortització de 1835.

 

Un primer resultat d’aquest treball permet ara consultar les fitxes bibliogràfiques dels llibres que formen part de la biblioteca impresos abans de l’any 1800.