Centre d'Estudis Martorellencs

Projectes del CEM

Delimitació del territori del monetir de Sant Genís de Rocafort segons la descripció del document fundacional de 1042

Projecte de recerca arqueològica integral al Priorat de Rocafort: jaciments de Sant Genís i Santa Margarida

El territori del priorat de Sant Genís de Rocafort, de 226 ha, correspon a la delimitació de la dotació que va rebre el monestir del mateix nom l’any 1042 de part dels seus fundadors, Bonfill i Sicarda, senyors de Castellvell de Rosanes. A grans trets, els seus límits es troben, al nord al riu Anoia; a sud a la serra de l’Ataix i el Montgoi; a l’est a la carena que el separa del castell de Rosanes; i a l’est al torrent de les Deveses.

La història i les restes arqueològiques que inclou, com les de Santa Margarida i les de Sant Genís de Rocafort, ens porten a cronologies força anteriors, almenys fins a l’època romana i al pas de la Via Augusta.

Esgrafiats

La tècnica de l’esgrafiat és present en façanes de Martorell des d’una data incerta, tot i que alguns indicis ens fan pensar que podem recular fins a les darreries del segle XVIII. Els que decoren les façanes que veiem avui, ja siguin de nova creació o fruit de la restauració de més antics, són fets de la segona meitat dels anys 1930 en endavant, arribant fins a dates ben recents.

L’esgrafiat és una tècnica decorativa que a Martorell hi té una presència destacada.

Conjunt esgrafiat de la plaça de la Vila, actualment desaparegut.
Una de les barraques documentades a la serra de l’Ataix.

Pedra Seca

Al mes de juliol de 2021 un incendi va afectar bona part de la serres de les Torretes i de l’Ataix, als termes municipals de Sant Andreu de la Barca, Martorell i de Castellví de Rosanes. Si bé va suposar un impacte negatiu sobre aquest espai, també va servir per posar al descobert nombrosos elements patrimonials fins aleshores invisibles o inaccessibles vinculats a l’explotació agrària tradicional, especialment rellevants pel que fa a l’obra de pedra seca.

Projecte de recuperació de la farmàcia Bujons

A l’antiga farmàcia Bujons s’hi apleguen un ampli ventall de documents i un important fons bibliogràfic, resultat dels diferents àmbits d’actuació de la família al llarg dels segles XVIII, XIX i primera meitat del segle XX. Aquest projecte s’orienta al tractament arxivístic i bibliogràfic i a l’estudi del procés de formació d’ambdós fons en relació a la família i el context històric.

 

Un primer resultat d’aquest treball permet ara consultar les fitxes bibliogràfiques dels llibres que formen part de la biblioteca impresos abans de l’any 1800. 

 

El llibre més antic de la Biblioteca Bujons és una gramàtica grega de Nicolaus CLENARDUS, publicada a Lió el 1548.
El llibre més antic de la Biblioteca Bujons és una gramàtica grega de Nicolaus CLENARDUS, publicada a Lió el 1548.
Imtage_04_1200px
Portada del Historial de Martorell, llibre de divulgació històrica adreçat als escolars, publicat per l’ajuntament de Martorell el 1936.

Bibliografia de Martorell

Un projecte mitjançat el qual volem posar a l’abast de tothom les referències bibliogràfiques a les publicacions fetes o relacionades amb Martorell, en qualsevol dels camps de coneixement i que faciliti la localització de la informació que es troba dispersa en llibres i especialment revistes de caràcter local que s’han editat des del segle XIX.

 

Des d’aquí podeu accedir a la base de dades que s’actualitza periòdicament.